ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Novetats

Tria un apartat:

Cerca de novetats

Paraules:
Tema:
Tipus:
Ajuda

la mā de guido
 

NOVETAT

Pica-pica discogrāfic catalā pel 2015 (II)
Pica-pica discogrāfic catalā pel 2015 (II)
Pica-pica discogrāfic catalā pel 2015 (II)

Pica-pica discogrāfic catalā pel 2015 (II)

Classificació temàtica: Música simfōnica i concertant


Codera Puzo: Aproximación a lo indivisible, Kaolinite, Multiplicidad y relación, Oscillation ou interstice, π.

 

Sarah Maria Sun, veu. Ensemble Modern. Ensemble recheche. Clemens Heil, director. Mariano Chiacchiarini, director. Luis Codera Puzo, director.

 

Col Legno 40412. 47 minuts

 

Vivancos: Ave Maria de Schubert, Ave Maria de Bach, Fundamenta eius, Salve Regina, Salve Montserratina “Cantantibus Organis”, Welcome, Es ist ein Ros entsprungen, Santa Nit.

Escolania de Montserrat. BCN Barcelona Metall Quintet. Mercè Sanchís, orgue. Bernat Vivancos, direcció.

DAM 5023. 64 minuts

 

Cervelló: Remembrances, Dos moviments, Etüden nach Kreutzer, A Bach.  

Atrium String Quartet

Columna Música 1CM0331 63:56

Col Legno, Publicacions Abadia de Montserrat, Columna Música

Recomanat per Catclassics

La crisi econòmica i la pròpia del sector difícilment permetran que les discogràfiques remuntin. Paradoxalment, les empreses catalanes segueixen actives i enguany el ventall és molt extens i qualitatiu. A continuació es repassen tres novetats pertanyents a compositors de generacions diferents i que ens atansen a obres de perfil, tècniques, planter instrumental i estètiques molt diferents demostrant una varietat i riquesa creativa que posicionen Catalunya en el mapa internacional.

Codera Puzo: un nou referent contemporani

El repertori contemporani també ha incorporat un referent discogràfic d’interès com és Multiplicidad del compositor català Luís Codera Puzo (Barcelona, 1981). Guardonat fa un any amb el prestigiós premi internacional de la Fundació Ernst von Siemens, Codera presenta cinc obres molt recents l’audició de les quals convé fer-se per separat i amb reincidència. No és una música senzilla ni fàcilment assimilable. Són obres escrites per a conjunts heterogenis de cambra. Més enllà de l’obvietat dels efectes tímbrics i la varietat de sons (harmònics, aflautats i d’electroacústica) o les formes i punts d’atac, el seu component simbòlic atansarà a alguns a parlar d’un expressionisme extrem i de la integració del soroll com a element musical. La línia, per tant, és hereva de l’herència més radical del segle XX i convergeix amb l’acusmàtica en composicions com π (2014), la més important i realitzada amb sintetitzador. Per cert, la seva durada és de 11’21 i no 7’39 com indica l’inlay. Destaquen Kaolinite (2012) en tres moviments amb ús de “pizzicato”, joc dels harmònics i un cert essencialisme; i Aproximación a lo indivisible (2013) que va des del xiuxiueig al recitat amb jocs de silencis i petits esclats que en el cas de la veu solista l’obliga a nombrosos canvis d’impostació, de registre i d’emissió amb sons guturals. L’edició a càrrec del segell austríac Col Legno (ref.:40412. 47 minuts) és qualitativa i compta amb notes de carpeta del propi compositor escrites en alemany i anglès.

Vivancos: In montibus sanctis

L’Escolania de Montserrat també ha editat un disc, In montibus sanctis (Ref.: DAM 5023. 64 minuts), dedicat al Pare Ireneu Segarra, que mostra l’alt nivell assolit per la formació sota la direcció de Bernat Vivancos els darrers set anys. Les obres aplegades combinen arranjaments del repertori litúrgic (els Ave Maria de Schubert i Bach/Gounod) amb composicions de Vivancos (Barcelona, 1973) destinades a la Basílica: Fundamentus eius, Salve Regina, Welcome o la Salve Montserratina amb un desplegament de recursos que atansen l’oient a una epifania amb campanes, quintet de metalls, clústers i girs espectralistes en l’harmonia.

El refinadíssim tractament de les textures, les dinàmiques i l’organicitat amb què el compositor varia i desplega els motius i frases melòdiques aconsegueixen una sensació de profunditat espaial –calculats retards en les entrades de les veus-, d’intimisme i una teatralitat ben amarades. Els exemples més evidents són Santa Nit i el cànon quàdruple a la secció central d’ Es ist ein Ros entsprunger. La bona tasca BCN Metall Quintet i Mercè Sanchis a l’orgue, l’afinació de les veus en el conjunt i en els solos, així com la ressonància de la captació sonora generen una deliqüescència d’atmosferes vaporoses, onirisme, pau i bellesa. Molta bellesa. A més, el llibret conté unes excel·lents notes de carpeta en tres idiomes a càrrec del també compositor Ramon Humet i un disseny adient a l’austeritat de l’enregistrament. Sens dubte és un disc de vàlua musical elevadíssima, dels que agrada escoltar i reescoltar.

Cervelló: l’essència de la corda

Jordi Cervelló (1935) és un dels compositors catalans actuals més admirats i aquest disc és una excel·lent mostra de la seva contribució i pedagogia per als instruments d’arc. L’ Atrium String Quartet (ref.: 1CM0331. 64 minuts) reafirma les credencials d’un llenguatge amarat d’emocions fàcilment identificables. El de Cervelló és un món bastit pel virtuosisme líric i l’exercici tècnic en una estètica aparentment simple i, sobretot, diàfana. D’arrels tonals i modals servides des d’una independència que cerca una comunicació directe, cerca sonoritats neoromàntiques, expressionistes i a vegades impressionistes.

El seu discurs dens tendeix a una introspecció i tensió basada en el cromatisme i intervals dissonants com als Etüden nach Kreützer, de resultats més cerebrals que emotius a partir del contrast entre moviments, ritmes, temps i l’elaboració d’un material inspirat en l’obra de Rodolphe Kreutzer (1766-1831). L’equilibri, la forma i el contrapunt també són significatius en les altres composicions de l’enregistrament: A Bach (2004), una reelaboració d’ascendència barroca; Dos moviments (1965) i Remembrances (acabades el 1999), de considerable expressionisme i certa ombra de Béla Bartók. A més s’hi percep una habilitat pel tractament del color en una família, la de corda, tímbricament molt homogènia i que els Atrium String Quartet recreen amb convicció i bona presència sonora. Sens dubte és un disc recomanable per a reconciliar-se amb una generació de compositors que encara és defugida o ignorada per bona part del públic català.



Albert Ferrer Flamarich

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de