ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Novetats

Tria un apartat:

Cerca de novetats

Paraules:
Tema:
Tipus:
Ajuda

la mā de guido
 

NOVETAT

Suite bibliogrāfica pel 2016 (I)
Suite bibliogrāfica pel 2016 (I)
Suite bibliogrāfica pel 2016 (I)

Suite bibliogrāfica pel 2016 (I)

Classificació temàtica: Sense classificar


Las neuronas encantadas. El cerebro y las neuronas.

Pierre Boulez, Jean-Pierre Changeux y Philippe Manoury.

Gedisa editorial. Barcelona, 2016. 222 pàgines.

ISBN: 978-84-9784-958-6

 

100 coses que has de saber de l’òpera. Mites i llegendes de l’espectacle més gran de tots els temps.

David Puertas Esteve, Jaume Radigales Babí.

Cossetània Edicions. Valls, 2016. 228 pàgines.

ISBN: 978-84-9034-388-3

 

Femení i singulars. Històries de dones i música.

Victòria Palma.

Huygens Editorial. Barcelona, 2016. 223 pàgs.

ISBN: 978-84-15663-47-8

 

Editorial Gedisa, Cossetānia Edicions, Huygens Editorial

El devessall de novetats bibliogràfiques musicals d’aquest 2016 ens atansa a tres novetats que participen d’una diversitat que enriqueix el camp musical tot i no dissimular grans llacunes endèmiques del sector. Els títols en català i castellà combinen peculiaritat, rigor, lectura ocasional i informació científica dins un caràcter eminentment comercial i divulgatiu. S’hi aborden temàtiques diverses com algunes claus per a iniciar-se en el món operístic, la neurociència en la relació amb la música i les dones compositores i el paper de la dona en la música.

El cervell i la música

L’Editorial Gedisa compta amb un catàleg important de títols dedicats a la filosofia i a l’estètica que no ha descuidat la música. El seu últim llançament, Las neuronas encantadas, presenta una traducció de l’original francès Les neurones enchantés de 2014. Estructurat en set capítols aborda una densa conversació a tres veus entre el director i compositor Pierre Boulez, el neurobiòleg Jean-Pierre Changeux i el també compositor Philippe Manoury. Entre ells comenten una ampla varietat de temes i preguntes que discorren fluidament en un sense fi de coneixements a l’entorn de la música i el cervell. Entre aquests cal citar el vincle entre música i llenguatge, la fisiologia del so i la percepció musical, la semiologia, la sinestèsia. No hi falten analogies entre la investigació científica i la creació musical, ni reflexions sobre la bellesa de l’art i els conceptes d’acabament i de novetat associats a la renovació i no al progrés. Hi abunden referències a l’obra de Boulez que, amb el tarannà sensat que el caracteritzava, aporta el seu esperit crític i la seva capacitat d’estructurar. Per això la lectura d’aquest volum esdevé alhora una font de riquesa i pragmatisme amarat a les seves experiències com a compositor. Cal, però, assenyalar tres errors: el quadre de Goya representa el 2 de maig no el 3, la traducció reincideix en “las armónicas” en comptes de “los armónicos” i la coberta interior de la contraportada indica que Philippe Manoury, nascut el 1952, va estudiar amb Arnold Schönberg. Impossible, el compositor vienès va morir el 1951.

100 claus sobre òpera

En la tendència -de vegades, fins i tot, moda- editorial de llibres d’iniciació sobre matèries humanístiques, l’òpera s’ha beneficiat pel seu clixé d’alta cultura entre altres motius i prejudicis. En aquesta línia, la vallenca Cossetània Edicions ha afegit un títol que facilita l’accés a la cultureta bàsica sobre l’espectacle operístic en una reconversió del que fa uns anys era el model divulgatiu per a “dummies”. Dividit en vuit blocs i capítols breus que no superen les dues planes, Jaume Radigales i David Puertas presenten cent episodis que aborden conceptes i personatges essencials establint un fil conductor que transita per qüestions sociològiques, històriques, musicals i terminològiques. Els autors saben trobar el punt d’informalitat just per no banalitzar-se ni ser ofensius en un llibre amè, variat, didàctic i puntualment divertit. En els aspectes concrets s’agraeix l’atenció a la sarsuela, a Martín i Soler, a la Castafiore tintiniana i al feminicidi operístic. Atesos els preceptes del volum els apartats sobre els nacionalismes, Shakespeare i els vincles de l’òpera amb la televisió, el cinema i el futbol són igualment meritoris. La terminologia indispensable configura un “diccionari d’urgència” que tanca un llibre de redacció planera i títols enginyosos. I és que més enllà dels coneixements, el ganxo principal rau en un plantejament creatiu i un sa esperit sintètic coronat per la grapa i l’entusiasme dels qui s’ho han passat molt bé escrivint-lo. L’edició és utilitària i la lletra còmodament llegible.

Històries de dones i música

Des de fa més de deu anys Victoria Palma s’ha dedicat a l’univers musical femení a través del programa Femení i singulars emès per Catalunya-Música. En un llibre homònim pretén acostar dotze de les personalitats tractades a partir d’una selecció variada i personal. Ho fa amb una redacció planera, fluida i de lectura molt senzilla a partir de cartes, dietaris, memòries, biografies i un seguit de fonts d’especialistes puntualment citats. Els capítols, dedicats majoritàriament a les nascudes a finals del segle XIX i principis del XX, tenen un caràcter divulgatiu i segueixen un plantejament hagiogràfic explícit, sense cap comentari musical detallat de les composicions o de l’estil interpretatiu de les protagonistes en els casos possibles. Cada capítol inclou una fotografia i s’inicia amb una anècdota o succés a partir del qual desenvolupa un fil narratiu lineal amb què repassa creadores habituals en comeses com aquesta (Nannerl Mozart i Clara Schumann), literates vinculades al món musical (Marianne von Ziegler), emblemes de la cançó francesa del segle XX (el binomi Marguerite Monnot i Edith Piaf); i, naturalment, figures catalanes (Aurora Bertrana, Lina Llubera Prokófiev o Francesca Vidal, aquesta darrera silenciada en les biografies oficials de Pau Casals). Cada perfil facilita alguna observació sobre la consideració i dificultats de la dona en el corresponent marc geogràfic i d’època en una contextualització que, per exemple, en tracta la condició social, l’educació i la figura de la intèrpret.

Hi ha errors puntuals com la data de mort de Clara Schumann, corresponent al 1896 i no un any abans (pàg. 89). També s’hi enyora alguna nota al peu de pàgina que refereixi les informacions concretes de les cartes, cites o treballs d’investigació, alhora que resolgui la confusió en la data de naixement de Consuelo Velázquez que Palma determina l’any 1920 però que altres fonts apunten el 1916. L’edició és estàndard amb una tipografia i cos de lletra que conviden a la lectura. Un segon volum serà tan benvingut com aquest primer.



Albert Ferrer Flamarich

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de