ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Novetats

Tria un apartat:

Cerca de novetats

Paraules:
Tema:
Tipus:
Ajuda

la mà de guido
 

NOVETAT

Nascut per a canviar-ho quasi tot sobre Granados

Nascut per a canviar-ho quasi tot sobre Granados

Classificació temàtica: Sense classificar


Granados, crónica y desenlace.

Josep Maria Rebés.

Editorial Libargo, 2018. 494 pàgs.

ISBN: 978-84-948136-5.

Editorial Libargo

Recomanat per Catclassics

Facin lloc a la seva biblioteca: aquest llibre defensa una visió detallada sobre Granados i una hipòtesi de la seva mort que ens durà a canviar-ho gairebé tot. Es tracta d’un estudi nascut a partir d’unes dades obviades per altres biografies, davant les quals brinda un coneixement nou, més rellevant i referendat per un aparell documental ingent que cobreix els més variats aspectes informatius. La lliçó d’historiografia  i investigació duta a terme per l’autor, Josep Maria Rebés (Barcelona, 1955), aborda sense presumptuositat i amb objectivitat una infinitat d’articles i llibres precedents. L’autor no assenyala directament las errades, informacions falses o l’ampliació de continguts de monografies i treballs anteriors. Només amb les proves aportades, els deixa fora de joc.

En primer lloc, obviem les anàlisi i els comentaris estrictament musicals ja que no són el seu objectiu. El més suggerent de Granados, crónica y desenlace rau en la seva extensa labor de recerca d’allò concret i precís. Per això ha inclòs des de la consulta dels registres civils de 1892 per a constatar la data exacta del casament entre el compositor i Amparo Gal fins la consulta de guies i horaris ferroviaris i navals de l’època. Més ambicioses i excitants són les pàgines centrades en els darrers mesos de vida del compositor i els canvis d’agenda i l’elecció del viatge de tornada a Barcelona des de Nova York passant per Londres i París el març del 1916. Això últim, recollit en el sisè capítol, és el nucli d’una tasca amb la qual Rebés cobreix importants llacunes davant monografies com la de Walter Aaron Clark o l’epistolari compilat per Miriam Perandones, com va assenyalar Xoán Manuel Carreira en una lúcida i irrebatible ressenya-. El mateix Carreira signa el pròleg d’aquest Granados, crónica y desenlace situant-lo clarament en el lloc que li pertoca dins la tradició historiogràfica entorn a Granados.

Un lloc d’honor que es guanyarà amb la demostració dels orígens cubans dels Granados i amb l’ascendència catalana de la família Gal i la falsedat de la seva rellevància social i econòmica avalada per molts biògrafs. També ho farà amb la puntualització dels records -alguns erràtics- del mateix compositor. Aquí cal agrair la publicació com Annex 5 d’ El Cuaderno rojo de Granados, en el qual anotava les seves memòries. Una altra novetat: desvetllar l’errada d’Antoni Carreras Granados, nét del compositor a partir d’unes declaracions del pianista Ricard Viñes, amic de Granados. Una errada, per cert, present en algunes novetats editorials que varen sorgir en el bienni commemoratiu sobre el compositor. Seguint a Viñes, s’ha afirmat que el 18 de juny de 1914 Enrique Granados era a París tornant de Suiza. En realitat, va tornar al país dels Alps a primers d’agost. El 18 de juny ja era a la capital francesa després d’agafar un tren en el qual també hi viatjava l’Orfeó Català per una gira que incloïa actuacions a París i Londres. En conseqüència, no tornava de Suiza sinó que hi anava passant per París.

En segon lloc, més enllà de la successió cronològica dels fets i sense perdre el rigor, l’exposició abandona qualsevol temptació academicista i adopta una fórmula de relat històric a partir d’una narració que, sense arribar a l’assaig de caire novel·lesc, sap teixir la informació i justificar-ne les digressions. Ho fa sempre secundat per les fonts consultades exposades en part de les 965 notes a peu de pàgina. La seva intenció no és oferir un llibre de consulta sinó una creació que aconsegueix entusiasmar per la gran quantitat de troballes. Aquestes donen cabuda a aspectes determinants en la vida del compositor vinculats a qüestions històriques i socials, sobre l’estament militar i la reconstrucció d’alguns cercles d’amistats i influències. Tot això converteix aquest volum en quelcom més que una biografia. Com diu el subtítol és més aviat un estudi bio-bibliogràfic. El context vital de Granados es desenvolupa a partir d’una vasta xarxa bibliogràfica que proporciona un marc de coneixements únic. Amb ell neteja la hagiografia del protagonista d’una infinitat d’anècdotes inventades, fets no provats i de caire més fictici que creïbles.

En tercer lloc, els annexes rematen els arguments que justifiquen el llibre com la biografia definitiva -de moment-. La quantitat de fils oberts col·locaran aquesta nova referència com a matriu del que vindrà. Per exemple, per presentar la més detallada cronologia sobre la seva vida personal i professional de Granados, partint majoritàriament d’hemeroteques i no d’anteriors monografies. També per contenir diversos arbres genealògics segons documentació civil i eclesiàstica amb nombroses correccions de dades. Aquest aspecte ha aportat a l’autor uns fonaments per a desenvolupar minibiografies de familiars directes i politics, així com de personatges històricament tan rellevants com el gran mecenes Eduardo Conde (annex III), tan poc coneguts com el professor, pianista i compositor Francesc Xavier Jurnet (annex IV) o com el seu professor de música de la infància: el capità José García-Junceda i Mesanza (annex II) l’apartat del qual és una altra de les aportacions pioneres de Rebés. No menys oportunes la Declaració oficial del capità del SS Susex, Auguste Maouffet (annex X) i la Declaració de neutralitat d’Espanya en la Gran Guerra (annex IX). Metodològicament tampoc hi falta un índex onomàstic amb la identificació de nombroses persones amb qui Granados va tractar, que són recollides en quaranta pàgines a la manera de veu enciclopèdica. Igualment cal lloar el respecte als noms de persones i institucions en el seu idioma original com explicita l’autor a la introducció.

Cal felicitar a Libargo per publicar aquest treball aprofitant la parsimònia d’altres editorials. Algunes d’elles, per cert, catalanes i vinculades als actes del bienni Granados. De fet, sorprèn que una monografia tan important i reveladora no hagi rebut ni un sols recolzament econòmic o institucional de cap entitat ni agent organitzatiu d’una efemèride que, a Catalunya, va tenir una important activitat i difusió els anys 2016 i 2017. Libargo l’ha editat fidel al seu estil utilitari, amb lletra còmodament llegible encara que sense cap ventall il·lustratiu: ni imatges inèdites, ni fotografies, ni portades de premsa, ni programes de concert, ni cap altre document d‘època consultat i estudiat per l’autor. Tot i amb les seves cinc-centes pàgines, un estudi d’aquesta profunditat requereix la inclusió d’aquests materials. Especialment d’aquelles fotografies menys reproduïdes o amb l’abundosa identificació de personalitats dutes a terme per primera vegada, un segle després, gràcies a Rebés.

Sens dubte, amb volums com l’actual, l’activitat d’aquesta jove editorial continua prenent una forma i una identitat molt definides, gràcies a un catàleg que inclou publicacions de rigor i exigència com les de la present. Aquest jove segell ha encertat de ple en acollir un treball que quedarà com aportació fonamental. Granados, crónica y desenlace marca un abans i un després en el coneixement sobre el compositor. Es tracta d’una nova pedra angular i, per tant, una nova referència obligada per a qualsevol investigació futura sobre la matèria. I, a sobre, no l’ha escrit un musicòleg professional. Resumint i amb perdó pel joc de paraules, pot afirmar-se que aquest llibre suposa un bon “Rebés” a tot al que es coneixia sobre la vida i context relacional de Granados.



Albert Ferrer Flamarich

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de