ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Novetats

Tria un apartat:

Cerca de novetats

Paraules:
Tema:
Tipus:
Ajuda

la mà de guido
 

NOVETAT

Mayr: més obra sacra

Mayr: més obra sacra

Classificació temàtica: Música sacra


Mayr: motets
Andrea Lauren Brown, soprano. Johanna Krödel, contralt. Markus Schäfer, tenor. Daniel Ochoa, bass. Concertus de Bassus. I virtuosi italiani. Franz Hauk, director.
NAXOS 8.573909 DDD 71 minuts.

Naxos

Els darrers anys s’està recuperant la ingent obra del bavarès Johann Simon Mayr (1763-1845), especialment l’operística, però també la religiosa que aplega més de 600 composicions. Aquest segon compacte de motets seus editat per Naxos inclou nou peces per a veus solistes, cor i acompanyament instrumental, compostes entre 1800 i 1830, especialment des que el 1802 va convertir-se en mestre de capella de Santa Maria Maggiore de Bergam. Es tracta d’una música molt bonica, amb derivacions rococó que assumeix el que Rosen exposava en la seva monografia sobre l’estil clàssic (Alianza Música, 2a edició, 2015) a partir d’una configuració estètica molt influïda per les convencions teatrals i operístiques del segle XVIII que van inundar la música sacra d’aquell segle i part del següent, a desgrat de l’Església.

Algunes de les peces s’assimilen a “Konzert-arien”, com tres de les quatre Salve Regina i la Regina coeli en Si bemoll major de 1800 que, com a himnes responsorials sobre Santa Maria, són hereves del motet a solo del segle XVIII. Aquesta darrera, per exemple, té estructura tripartita bitemàtica amb una stretta sobre el versicle “Resurrexit sicut dixit” que el tenor Markus Schäfer defensa amb agilitat i col·locació, com també ho fa la soprano lírico-lleugera Andrea Lauren Brown en la coloratura i la bona dicció en totes les seves intervencions. La contralt Johanna Krödel ofereix una prestació correcta en unes composicions molt discretes per a la seva corda.

Hi ha obres que empren l’orgue com a baix continu dins la tradició litúrgica. Algunes juguen amb la forma cavatina o segueixen estructures poliseccionals clarament perceptibles, sovint per juxtaposició, amb suggerents incisos contrapuntístics com les Litaniae Lauretanae  en La major (1825), i amb seccions ràpides al final, com si d’una cabaletta es tractés. És el cas de Laudem volo cantitare en Si bemoll major (1820), molt ben abordada pel baix Daniel Ochoa, i O Virgo immaculata (1800) amb un caràcter més dramàtic i configurada per un recitatiu inicial, una ària cantabile (“Ah miseri momento”), un recitatiu, una altra ària (“Quanti jucundi affectus”) i una stretta sobre “Allelluja” amb les típiques repeticions d’una cabaletta a la manera italiana. En totes hi domina inventiva melòdica, sentit del color i ús de les fustes ben integrades en el teixit orquestral tant en acompanyaments, en diàlegs com en destacats solos.

En enregistraments de 2014 i 2017, els I virtuosi Italiani ofereixen una versió molt recomanable encapçalada per Franz Hauk bastida en l’equilibri, transparència i idiomatisme entre l’orquestra, el cor i els quatre solistes vocals, adients en afinació i curosos en articulació. L’edició no presenta els cantables i les notes de carpeta, signades per Wolfgang Hochstein, combinen la contextualització històrica amb unes mínimes indicacions musicals de les peces. Les mateixes notes parlen de primeres gravacions mundials d’algunes obres però Naxos, sempre avesada a destacar aquest tipus de primícia, no les especifica.



Albert Ferrer Flamarich

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de