ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Novetats

Tria un apartat:

Cerca de novetats

Paraules:
Tema:
Tipus:
Ajuda

la mà de guido
 

NOVETAT

El Diario de Barcelona, 1792-1850 com a base de dades

El Diario de Barcelona, 1792-1850 com a base de dades

Classificació temàtica: Sense classificar


 La música en el Diario de Barcelona, 1792-1850. Prensa, sociedad y cultura cotidiana a principios de la Edad Contemporánea.

Oriol Brugarolas Bonet (ed.).

Calambur Editorial, Valencia 2019. 356 pàgs.

ISBN: 978-84-947063-3-2.

Calambur Editorial

En els darrers anys el nombre d’edicions bibliogràfiques a partir de comunicacions, ponències i tesis doctorals ha crescut notablement en front de la bibliografia únicament divulgativa que, tot i sent activa, té una sortida comercial cada vegada més limitada degut al baix consum de llibres sobre música a Espanya. En part és per la reincidència i saturació d’un sector que presenta moltes llacunes a Espanya, tot i els meritoris intents de grans segells que, fora d’honroses excepcions, no han sabut apostar per un ventall minoritari però no menys necessari. En el cas de l’augment de les publicacions específiques i de tall acadèmic ens indica un nivell creixent de la investigació musicològica espanyola durant els darrers lustres. Un desenvolupament que ha estat i és partícip d’una normalització acadèmica (lluny encara del nivell mitja europeu) que ha hagut de buscar sortida editorial en els petits i mitjans segells, i també en noves marques, sovint lliures de pretensions comercials.

En aquesta línia, Calambur Editorial presenta un volum ultraespecífic que ve a cobrir un forat molt significatiu com a base de dades per a tenir convenientment filtrada i a l’abast una font documental històrica i tan rellevant com el Diario de Barcelona. Amb això, el segell valencià, contribueix a expandir una finestra comercial a una mena de textos majoritàriament editats per col·leccions universitàries i per institucions com el Consejo Superior de Investigaciones Cientificas (CSIC), l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i la Universitat de Barcelona (UB), integrants d’aquest projecte. La música en el Diario de Barcelona, 1792-1850. Prensa, sociedad y cultura cotidiana a principios de la Edad Contemporánea es tracta d’un títol de capçalera per als interessats en la història de la música autòctona, en concret la de Barcelona, que presenta una selecció de les noticies musicals i algunes d’altres no musicals publicades en el Diario de Barcelona. La majoria són en llengua espanyola, tot i que també s’han inclòs algunes en català i francès. Tot plegat, s’exposa amb criteris d’unificació ortogràfica compilat per Oriol Brugarolas Bonet.

Amb aquesta monografia, investigadors, estudiosos i afeccionats poden accedir a la selecció de noticies musicals de tota mena ressenyades entre el 1792 i el 1850 en el diari. Es troben avisos de compravenda d’instruments o partitures, programacions de concerts, anuncis de professors, copistes i constructors d’instruments, crítiques musicals i articles de reflexió musical. És a dir, s’ha aconseguit un buidat del diari convertit en una base de dades sobre l’àmbit musical, que s’ha ampliat amb una selecció de noticies que complementen l’entorn sociocultural de la ciutat del moment. Entre aquestes últimes cal esmentar les vinculades a impressors i llibreries, invents, successos polítics i curiositats.

A més, s’inclouen tres articles signats per professors i investigadors reconeguts com Antonio Ezquerro Esteban, Xosé Aviñoa i Josep Borràs i Roca que confirmen l’alt grau de sistematització, anàlisi i reflexió que des de prismes diferents pot oferir una mateixa font documental. Antonio Ezquerro exposa el creixement del món editorial, llibreter i literari barceloní i els circuits pels quals una partitura transitava, així com els canvis a les tècniques d’impressió que varen afectar la comercialització i difusió de la música escrita. El segon, Xosé Aviñoa, ens dona una visió socioeconòmica del moment on hi destaca el poder adquisitiu de les classes baixes i els preus d’articles de primera necessitat, per concloure que molta de la població obrera no podia permetre’s una entrada pel Teatro de la Santa Cruz. I, per últim, Josep Borràs, signa en català un article sobre la recepció i evolució en la fabricació d’instruments i el seu negoci a la ciutat, amb la successiva transformació d’un sistema gremial a una estructura industrial i l’expansió comercial del piano. Un canvi que va paral·lel al pas d’una societat ancorada en l’Antic Règim que deriva en la modernitat. Sens dubte, treballs com aquest ratifiquen la varietat d’interessos, punts d’atenció i perspectives  de la musicologia espanyola actual.

Amb tota la fiabilitat metodològica d’un bon investigador, la fusta del qual es nota  en la redacció introductòria i en la síntesi expositiva, es tracta d’una tasca ingent de lectura -i relectures-, basat en el pertinent contrast de dades, dels 58 anys d’activitat continuada del període. Quelcom que traduït en xifres ens porta al estudi de 20.000 exemplars, amb gairebé 300.000 pàgines al llarg de 7 anys sense fer servir programes cercadors. El resultat ha estat un total de 4875 noticies. Les musicals abasten des de la pàgina 82 a la 553, mentre que els temes d’interès variat figuren a les pàgines 555 i 556.

Vuit taules conceptuals i un extens índex analític tanquen aquest compendi. Les vuit taules es centren en títols de publicacions periòdiques (diaris, revistes, gasetes, periòdics), tractats musicals, companyies de teatre, els preus dels abonaments i entrades, títols de peces diverses (cançons andaluses, himnes, cançons patriòtiques), títols d’obres de música sacra, els títols de les àries i, finalment, títols d’obres de música escènica. Davant de tot això poc es pot afegir: cal aplaudir l’esforç investigador i la necessària paciència per configurar una aportació molt concreta, que bàsicament agilitzarà la selecció i consulta de dades a investigadors. L’edició manté l’estil utilitari de Calambur Editorial amb lletra còmodament llegible i una maquetació que soluciona la necessitat expositiva de l’abundant selecció d’informacions, especialment de l’epicentre del llibre.



Albert Ferrer Flamarich

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de