ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Novetats

Tria un apartat:

Cerca de novetats

Paraules:
Tema:
Tipus:
Ajuda

la mà de guido
 

NOVETAT

Historia del cuerto de cuerda

Historia del cuerto de cuerda

Classificació temàtica: Música de cambra i solista instrumental


Historia del cuarteto de cuerdas

Gabriel Menéndez Torrellas.

Akal, Madrid, 2019. 294 pàgs.

ISBN: 978-84-460-4634-9.

Ediciones Akal

Recomanat per Catclassics

El segell Akal manté la seva col·lecció musical amb l’encert que el seu director Jesús Espino i el seu equip estan demostrant els darrers anys, gràcies a aportacions actualitzades, més interdisciplinars i basades en un discurs que integra referències culturals, socials, intel·lectuals i històriques a través de breus però profundes anàlisis formals, disseminació de repertoris i centres musicals. En canvi, aquest cop el que ofereix en la recent Historia del cuarteto de cuerda torna a camins de perfil positivista. En el llibre, Gabriel Menéndez Torrellas, un del musicòlegs espanyols més ponderats, signa una monografia necessària en llengua espanyola sobre una matèria de la qual no hi ha una sobreabundància de referències, al marge de guies d’anàlisi com les de Tranchefort, editades en el seu moment per Alianza Música. En aquest sentit, la present novetat les complementa seguint unes directrius semblants en els comentaris formals i estilístics de les obres seleccionades però sense la mateixa intenció enciclopèdica.

En primer lloc, perquè segueix un plantejament i un enfocament elementals i suggerents dins del que, en el fons, és una selecció de composicions comentades per la seva rellevància en la definició i desenvolupament del quartet de cordes, amb les imprescindibles pinzellades sobre història, estètica, context de creació i apunt sociològic. Per aquest motiu, es tracta d’una rigorosa guia, tot i que l’autor només tracti els moviments que considera més interessants de cada obra seleccionada. En segon lloc, planteja una història cronològica i busca fonamentar-se en una faceta paritativa com a història de convivències en allò diacrònic i sincrònic. Ho fa a partir de l’oposició mantinguda en els sis blocs i 24 capítols, que tendeixen a emparellar compositors considerats mainstream amb outsider. Segons aquesta creativa percepció esquemàtica de Menéndez Torrellas, els primers serien els que varen composar amb regularitat per a quartet de cordes llegant un corpus destacat. Els segons serien aquells que no varen tenir una dedicació constant al gènere, més aviat esporàdica i que, a més, es varen centrar en aspectes insòlits i, segons el parer de l’autor, més excèntrics, amb un menor èmfasi en l’elaboració temàtica i el desenvolupament del material musical.

El volum està pensat per a un públic divers que va des del melòman fins el músic professional, tot i que els que comptin amb majors coneixements de llenguatge musical assimilaran les consideracions de Menéndez Torrellas sense trobar-hi superficialitats laxes. No n’hi ha. La concisió del seu apropament s’estén a la manera com aconsegueix sintetitzar nombroses dades en una exposició clara, estructurada, austera, intel·ligible i banyada per l’excel·lent capacitat per assenyalar aspectes interessants sobre un repertori ultraestudiat. I més, tenint en compte que no és freqüent que la musicologia espanyola es dediqui a la investigació de temes aliens a la nostra música.

No obstant, les oportunes pinzellades molt condensades sobre la programació del quartet de cordes, en els concerts públics, l’emancipació de la música instrumental i el quartet com a forma, hi ha aspectes dèbils. El més evident és l’excessivament minso repàs a la segona meitat del segle XX. D’altra banda, només inclou un sol representant espanyol, Cristòbal Halffter (per què no Conrado del Campo, Luis de Pablo,Barce o Guerrero?). En aquest punt també cal assenyalar l’absència d’aspectes com la realitat de formació d’un quartet, el músic com a membre d’aquesta col·lectivitat i una interpretació molt política de l’engranatge del quartet, com a exemple de civisme. Relacionat amb això, també s’hi enyora una mirada sociològica que explori la igualtat dels rols del instrumentistes i la seva dialèctica interpares; la realitat de formació pel que fa a treball, assajos i repertori; així com un desenvolupament de les tipologies de quartets (el concertant, el brillant, el conversacional i el debat). El mateix pot dir-se d’un capítol sobre el negoci i l’activitat en sales, festivals, concursos, institucions i una relació dels conjunts actius durant les últimes dècades. Significa això que el llibre és fluix? No. Senzillament és una sòlida guia d’audició i anàlisi, ordenada cronològicament i ben treballada en el fonamental que és el comentari estrictament musical atès el positivisme metodològic del qual parteix. En part per no reincidir en enfocaments molt desenvolupats en monografies publicades les darreres dècades sobre la matèria a Espanya com Joseph Haydn y el cuarteto de cuerda de Miguel Ángel Marín (Alianza Música, 2012) y El cuarteto de cuerda. Laboratorio de una sociedad ilustrada de Cibrán Sierra (Alianza Editorial, 2014).

Com és característic del segell madrileny, l’edició compta amb una de les millors presentacions de la bibliografia musical. Conté faixa externa, paper setinat, cobertes dures i lletra llegible amb diferenciació de les cites i extractes inserits, a més d’il·lustracions amb passatges de les partitures comentades. Tot això li dóna una elegància i luxe que reforça el valor cultural i cultual del llibre com a objecte i signe d’identitat que distingeix Akal. És un producte de qualitat que precisa d’una atenta lectura tant per l’afeccionat i el neòfit com per l’historiador i l’especialista. 



Albert Ferrer Flamarich

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de