ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Novetats

Tria un apartat:

Cerca de novetats

Paraules:
Tema:
Tipus:
Ajuda

la mà de guido
 

NOVETAT

El Lloret festiu i la sardana

El Lloret festiu i la sardana

Classificació temàtica: Sense classificar


El Lloret festiu i la sardana

Joan Domènech i Moner

Col·lecció Sa Caravera, 2019. 568 pàgines.

IBSN: 978-84-09-08961-1.

Col·lecció Sa Caravera

Catalunya és un dels pocs països occidentals que compta amb una dansa popular de caràcter col·lectiu. La sardana té un caràcter simbòlic en l’expressió de valors humans com són la llibertat, el respecte, la solidaritat, l’amor i la pau. Donar-se les mans, fer una rotllana o saltar al ritme de la música esdevé un factor d’integració, de cohesió i d’unitat secundat per una formació musical única al món com és la cobla. De fet, a finals de maig i durant la I Trobada Internacional d’ONGs Ibèriques Acreditades segons la UNESCO per a la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial es va reconèixer la sardana com a realitat cultural. I és que la sardana i la cobla són vives, actives i desperten un interès que degoteja amb certa constància en diverses direccions. Una d’aquestes vies rau en els estudis històrics com prova l’abundant bibliografia sobre la matèria. Ho demostra El Lloret festiu i la sardana que el professor, periodista i investigador Joan Domènech i Moner (Lloret de Mar, 1943) ha publicat enguany.

Ben recolzat institucionalment en un clar suport a la cultura catalana en general i a la del municipi selvatenc en particular, l’historiador desplega els seus amplis coneixements sobre la població. Els 26 capítols configuren un estudi ferm, dens i ben elaborat en base a un ampli corpus de documents de fonts i hemeroteques variades, de caràcter local com recull el capítol final. Ben escrit amb estil de crònica, la redacció és planera, clara, de prosa equilibrada i no s’amaga d’assenyalar els punts incerts i no prou documentats. S’inicia amb una historia de la sardana, la seva relació amb el contrapàs i el pas de la sardana curta a la llarga, establint un paral·lelisme entre la seva evolució i la viscuda a Lloret de Mar. Aporta dades contextualitzades de primer ordre, per exemple, en l’esment i reconstrucció de la presència de músics com Narcís Frigola, Albert Cotó, Pau Guanter, Melcior Montero i la nissaga dels Darder. També hi inclou repàs als aplecs d’ermita o similars, festes, altres diades especials; alhora que les audicions d’estiu i d’hivern o les festes tradicionals del calendari i festes mediterrànies (capítols 2 a 7).

Domènech i Moner ha sabut traçar perfils biogràfics de diversos homes i dones sardanistes de la vila i de la zona (Capítol 20). Aquest capítol s’estructura com una entrada a la manera d’un diccionari, ordenat segons any de naixement i aplicant la mateixa metodologia que en els capítols 16, 17 i 18, on cita 11 compositors lloretencs, diversos intèrprets i entitats culturals i recreatives des de mitjans del segle XVIII. És en el detall i les dades concretes on s’arrodoneix el caràcter expositiu i expeditiu que caracteritza l’enfocament de l’autor. En són una mostra la data de la primera interpretació d’una sardana a la població catalana i les primeres ballades regulars, l’estiu de 1884 (capítol 1); la documentació de tots els aplecs des de 1968 fins al 2018 (capítol 11) o descobrir que un lloretenc, Jordi Bonet i Pujol (1909-1989) va traslladar al cinema el text de La sardana de Maragall entre 1963 i 1967 (capítol 21).

Altres apartats com la proclamació de Lloret de Mar com a Ciutat Pubilla de la Sardana el 1971 (capítol 13) són una mostra de l’arc historiogràfic compilat en aquesta monografia, útil com a fons de consulta sobre el vincle d’una vila polifacètica i molt activa en relació a la sardana. Una ciutat que organitza des de cursets d’aprenentatge i concursos de colles fins a jornades d’estudis i emissions radiofòniques. Domènech i Moner també aborda la tradició radiofònica amb programes especialitzats, tot i que en un afany de major facilitat en l’exposició de les nombroses dades en aquest apartat, podria haver incorporat un quadre sinòptic i altres esquemes per a presentar el contingut, els integrants i el calendari dels programes emesos. Sense una descripció estrictament musical de les obres o de l’estructura de les sardanes, que tampoc és el seu objectiu, la publicació d’exercicis com el present sobre la història cultural ajuda a sentir-nos orgullosos de les nostres tradicions i de les expressions populars que continuen essent un batec d’una societat que, massa sovint, ignora la realitat que ha marcat la cohesió, la vitalitat i la identitat de la Nació.



Albert Ferrer Flamarich

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de