ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Novetats

Tria un apartat:

Cerca de novetats

Paraules:
Tema:
Tipus:
Ajuda

la mà de guido
 

NOVETAT

La música en 100 preguntas esenciales

La música en 100 preguntas esenciales

Classificació temàtica: Sense classificar


La música en 100 preguntas esenciales

Jorge Escavias

Ediciones Nowtilus, Madrid, 2019. (350 pàgs.)

IBSN: 978-84-1305-065-2          

Ediciones Nowtilus

Recomanat per Catclassics

Una de les tendències i modes editorials sobre disciplines humanístiques i artístiques rau en l’exposició d’un nombre elevat de qüestions essencials al voltant d’una matèria, exposades en varis capítols específics. Alguns llibres d’aquest caire són més sintètics. D’altres tenen una redacció més simple, pobra i massa directa. En altres, l’exposició és insulsa, parcial o redunda en banalitats, ja siguin de fons o de forma. El que el musicòleg i professor Jorge Escavias dedica a la música per a la sèrie 100 preguntas esenciales de Ediciones Nowtilus no peca de res d’això, demostra una sòlida formació i segueix un dels models que han modernitzat el perfil d’aquest tipus de publicacions de consum minades de curiositats durant la darrera dècada. L’autor exposa amplis coneixements repartits en deu blocs, que agrupen uns capítols molt ben estructurats i són encapçalats per preguntes que indueixen la possible resposta o serveixen per a desvetllar altres aspectes que sí són centrals. Tot això aporta varietat i un punt agraït de imprevisibilitat. De vegades no respon a les preguntes i deixa al lector la resolució d’allò plantejat. No tendeix a digressions innecessàries o estèrils i integra una gran quantitat de referències mostrades amb un to rigorós, clar i exposat amb una redacció mancada de la vacuïtat i inexactitud de gran part de la divulgació musical actual. Especialment en llibres de personalitats mediàtiques i per a poc iniciats.

La incursió d’elements acadèmics pren un estil directe i accessible, mentre l’extensió de les matèries inclou una mica de tot: aspectes psicològics, antropològics, històrics, formals, estètics, físics i neurobiològics, tècnics i de llenguatge, etnomusicologia i conclou amb dos blocs que esmenten diferents temes dins un arc cronològic. La conclusió del capítol 100 reflexiona sobre el futur de la música des d’una perspectiva ontològica i antropològica. En conjunt, el llibre demana una lectura atenta per la densitat d’una informació que es troba molt ben inserida en un discurs que intenta ser ampli dins els marges, sense més reiteracions ni recordatoris entre capítols que els necessaris. Planteja símils i comparacions encertades amb els que fuig de llocs comuns, alhora que es posiciona i desmunta tòpics com la universalitat de la música com a llenguatge. Dóna una visió actual, que esquiva amb habilitat la imposició germano-cèntrica del discurs i la historiografia. En allò concret reforça el seu afany expeditiu amb temes com el fade out, el muzak, els tipus d’escolta, la relació entre música i números, la música pop, el jazz i el blues o la oïda absoluta de Shakira i Mozart. Entre el més suggerent cal destacar el dedicat als trobadors; el de les similituds entre Bach i Quevedo; i el de l’estructura del Canon de Pachelbel com a passacaglia. Encara que qui no tingui nocions de llenguatge musical seguirà sense assimilar les combinacions i relacions d’acords. Aquest no és un problema exclusiu d’aquest títol, si no de molts de semblants que no inclouen àudio-guies en un disc compacte complementari o codis QR per a localitzar links a internet.

En relació als punts perfectibles cal assenyalar l’absència de la importància de l’orgue a la banda sonora musical d’ Interestellar. Tampoc convenç el capítol 38 on oposa la sarsuela i l’òpera com a generes diferents: la sarsuela és una tipologia operística i, per tant, requereix una perspectiva diferent a l’elaborada per Escavias. No inclou l’estètica alhambrista en relació a la música àrab. En el capítol 58 podria haver abordat la sinestèsia o dedicar-li un capítol, mentre que en el 76, el de l’afinació de les orquestres, descuida l’afinació de Sergiu Celibidache que començava pels contrabaixos. D’altra banda, falta matisar que en el capítol 87, l’hipotètica enemistat entre Wagner i Brahms es deu més al conflicte i tensions a la política i societat vieneses del moment i a dos grans blocs enfrontats. Un bàndol era el dels pangermanistes reunits a la Akademischer Wagner Wein (Associació Acadèmica Wagneriana) que promovien la puresa racial, l’antisemitisme i un populisme basat en el folklore. L’altra, l’integraven mecenes vienesos que procedien de l’elit liberal i propugnaven l’anticlericalisme i la recepció de les simfonies Bruckner.

Potser que li falti un glossari terminològic o unes notes a peu de pàgina per aclarir alguns termes que el lector profà desconegui, quedant descartada una frase explicativa -el més eficaç i còmode- per al lector, tal i com convindria al concepte de notació (Capítol 14, pàg. 197). Discutir sobre si són 100 les qüestions fonamentals, i en concret aquestes, és estèril. Es tracta d’un compilatori on no hi ha aportacions menyspreables, que d’ intuir-ne alguna, la mateixa resposta justifica el seu interès. Sens dubte és una monografia molt completa en la qual les referides absències són desitjos de perfeccionisme que no en manlleven l’alt nivell divulgatiu, ni la considerar de ser del millors títols d’aquest perfil de bibliografia musical publicats en llengua espanyola durant els darrers anys. Per últim, l’edició compta amb alguns gràfics i il·lustracions, una tipografia i un disseny elegant, amb unes franges grises com a destacats per a la recomanació d’un parell d’obres contrastants vinculades a cada capítol. Amb elles s’arrodoneix una lectura fluïda i instructiva tant pel iniciat i el melòman comú com pel professional.



Albert Ferrer Flamarich

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de