ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Novetats

Tria un apartat:

Cerca de novetats

Paraules:
Tema:
Tipus:
Ajuda

la mà de guido
 

NOVETAT

Pancho Vladigerov i el nacionalisme búlgar

Pancho Vladigerov i el nacionalisme búlgar

Classificació temàtica: Música simfònica i concertant


Vladigerov: 7 danses simfòniques búlgares Op. 23, Rapsodia Várdar Op.16 i Suite búlgara Op. 21. 

Rousse Philharmonic Orchestra Pardubice. Nayden, director.

NAXOS 8.574047 DDD 78 minuts.            

Naxos

Un altre compositor de qui Naxos s’ha apropat a la seva obra simfònica és el búlgar Pancho Vladigerov (1899-1978). Hereu del post romanticisme llegat pels seus mestres Paul Juon, Friedrich Gernsheim i Georg Schumann, va composar un ample catàleg d’obres de diferents gèneres com dues simfonies, una òpera (zar Kaloyan), cinc concerts per a piano, dos concerts per a violí i música de càmera, així com bandes sonores musicals per a films i pàgines simfòniques. En aquest volum s’ha enregistrat la Vardar Rhapsody, fruit de l’orquestració el 1928 de l’original per a violí i piano, que es va convertir en un emblema musical del país en la línia de les rapsòdies romaneses d’Enescu o les marxes de Pompa i Circumstancia d’Elgar.

També hi figuren les 7 danses simfòniques búlgares op. 23 (1931) que és una suite basada en el folklore de la seva Bulgària natal, els moviments de les quals prenen com a font d’inspiració danses concretes sense especificar el seu nom (ni el de la regió). Tancada per la efervescència motívica i canvis de ritme en una significativa demostració idiomàtica a la setena dansa, totes estan molt ben orquestrades i traspuen una considerable dosis de fantasia i habilitat en el diàleg i l’alternança instrumental. En conjunt predomina la forma ternària a partir de dos grans blocs temàtics amb una secció central contrastant com es pot comprovar en les cinc primeres: la inicial és un pòrtic d’una certa majestuositat basada en el ritme de polonesa; i la cinquena, també vigorosa i opulenta, destaca pels seus efectes sincopats. La segona, a manera d’ scherzo, presenta jocs de puntet i stacatti, amb una secció central de marcada cantabilitat, accents marcials i canvis de tempo que semblen commemorar el to irònic del Wunderhorn mahlerià. Igualment destaca la quarta, un Andante amb moto central, d’estructura més lliure i de perfil més líric que brillant, oberta amb una fanfara orquestral que prepara l’ambient nocturn subsegüent erigit sobre una curta melodia ornamentada cromàticament, repartida entre fustes i cordes que es desplega per l’orquestra sense perdre la suggestió onírica i contemplativa. Aquesta essència també es percep en el Chant, segon dels quatre moviments de la Suite búlgara Op. 21 (1927).  Una obra que s’equipara a múltiples composicions nacionalistes semblants a principis del segle XX com Rimsky-Korsakov, Kachaturian, Kodály, Weinberger, Lahita, Moyzes i Zádor, amb la brillantor en el tractament de l’orquestra de Respighi i alguns efectes que preludien l’estil cinematogràfic de John Williams dels 70.

Resumint, es tracta d’un bon compositor amb una música bella i agradable d’escoltar que, com tants d’altres recuperats per Naxos o altres segells centreeuropeus (CPO, MDG, BIS,  Timpani,...), no han resistit el pas del temps i les derives estètiques i tècniques del segle XX, fora del seu país on es programa amb freqüència. La recreació de les tres partitures compta amb el detallisme, sentit del color i ritme de l’alemanya Rousse Philarmonic Orchestra dirigida per Nayden Todorv que configuren un d’aquests tàndems d’orquestres de mitjana qualitat -mediocre pels esnobs del món musical- amb resultats globals que sorprenen i satisfan sense caure en el traç gruixut ni la sobredimensió d’unes peces que podrien programar-se ocasionalment fora del seu país.



Albert Ferrer Flamarich

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet