ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Novetats

Tria un apartat:

Cerca de novetats

Paraules:
Tema:
Tipus:
Ajuda

la mà de guido
 

NOVETAT

Factoria Massenet

Factoria Massenet

Classificació temàtica: Música simfònica i concertant


Massenet: obertura Brumaire, poema simfònic Visions, Suite  Espada, música incidental para Les Érinnyes i obertura Phèdre.

Royal Scottisch National Orchestra. Jean-Luc Tingaud, director.

Naxos 8.574178. 75:05 2019 1CD 2020

Naxos

Enregistrat entre els dies 27 i 28 d’ agost de 2019 al New Auditorium de la Glasgow Royal Concert Hall, aquest disc recull obres de Jules Massenet poc prodigades tant en l’àmbit de la fonografia com en les programacions simfòniques estables. El projecte es va recolzar en l’assessoria de Phil Rowlands Lewis com a tècnic de so, productor i editor que, en una tasca molt qualitativa, també ha sabut captar l’espacialidad idònia per l’efecte de llunyania en el grup instrumental en off-tage del poema simfònic Visions. Un grup instrumental que inclou electròfon, un solo de violí que augura el de la “Meditation” de Thais i una vocalise conclusiva de la soprano fora d’escena que preludia la idea de misticisme a la manera de Holst al seu planeta Urà. Amb diferència, aquesta és la composició més atractiva i ambiciosa del disc, en què també es perceben un inici lohengrinià i evocacions straussianes, més fefaents en el perfil melòdic que en la densitat i la instrumentació d’aquests. La filiació lisztiana amb el poema simfònic Les préludes apuntada per Letellier en les notes de carpeta no és fàcilment discernible ni en l’estructura, ni en el tractament orquestral, ni els motius melòdics.

Como aquesta, l’obertura de circumstàncies Brumaire (1900) mostra la colonització germànica, concretament wagneriana, en el repertori francès, tot i un tramo conclusiu banal, amb efectes postberliozians i militaroides amb tocs de trompetes que parafrasegen La Marsellaise. Això sí, amb una magna habilitat per a crear atmosferes com a la secció amb campanes prèvia a la marxa. Quelcom que també comparteix l’obertura sobre la Fedra de Racine, composta el 1873 amb una clara diferenciació dels motius musicals, de tall molt operístic i procediments que reciclarà a Manon, també basada en un personatge abocat a la seva autodestrucció. Al marge de l’interès del repertori pràcticament desconegut per l’afeccionat, es tracta d’una música d’eficàcia teatral, riquesa tímbrica, força rítmica i puntualment excitant.

La Royal Scottish National Orchestra assoleix un so nítid, de color intens, equilibrat en plans en una música que també recorre amb eficàcia a tòpics del segle XIX: des de l’orquestració fins a l’ús del modalisme per simular ambients exòtics com, per exemple, l’ Espada-Suite i els divertissements de la música incidental per a la tragèdia antiga en dues parts Les Érinnyes de Leconte de Lisle, estrenada el 1873. La ingenuïtat, fins i tot el caràcter kitsch i comercial d’aquesta darrera sorpren en una obra el nom de la qual remet a un dels personatges més temuts de la mitologia grega. Particularment és així a l’Entreacte de l’acte tercer i el primer divertissement quart, que destaca pels jocs i diàlegs de les flautes (també la flauta greu) i la conclusió tchaikovskiana.

El so ric de la corda que extreu Jean-Luc Tingaud –coneixedor del repertori francès de l’època: des de Bizet a Dukas, passant per D’Indy i Debussy-, sustenta les textures amb matisos efectius en etempo i dinàmica. Aprofita la frescor, la grapa i la força melòdico-rítmica per a oferir unes lectures amb bons solos de fustes i un so estàndar de conjunt que convenç per la seva acurada atenció al detall i l’idiomatisme, sorbetot en procediments molt del gust dels ballets de grand-opéra francesa com els rasguejats i els recursos modals espanyolistes de la Suite Espada (1908). Per la seva banda, Robert Ignatius Letellier, especialista meyerbeerià i en òpera francesa, firma unes eficients notes de carpeta centrades en ser una substancial guia d’audició. En resum, es tracta d’un disc comapcte amb una alta resolució artística i amb un repertori infreqüent que se suma a la recuperació d’obres semblants en anteriors projectes del segell Naxos, com el que l’any 2012 van protagonitzar Patrick Gallois i l’OBC, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, amb els ballets d’òperes com Hérodiade, Thaïs y Le Cid.  



Albert Ferrer Flamarich

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet