Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Handel a Londres

Classificació temàtica: Sense classificar

Handel en Londres. La forja de un genio.

Jane Glover.

Fundación Scherzo, Madrid, 2020. (458 pàgs.)

978-84-18197-22-2

 

Fundación Scherzo-Antonio Machado Libros

Entre les moltes llacunes existents a la bibliografia en llengua espanyola, la referida a alguns grans compositors i que formen part del repertori canònic és alarmant. Donizetti i Mendelssohn segueixen sense una monografia de capçalera, gairebé igual que ho estava Puccini fins a finals del 2020 quan Akal va comercialitzar l’estudi del musicòleg italià Julian Budden. En el cas de Handel, la situació també era desastrosa, tot i que Alianza Editorial va publicar fa tres dècades el treball de Christopher Hogwood – avui descatalogat i sense perspectives de reedició- i del gran nombre d’investigacions sobre la seva obra disponibles en l’àmbit internacional, principalment anglo-americà, com el de Jonathan Keates (reeditat el 2008), tal i com ho reflecteix el llistat bibliogràfic amb què la directora d’orquestra i musicòloga Jane Glover (Hemsley, 1949) tanca aquest Handel en Londres. La forja de un genio. Traduït dos anys després de la primícia britànica i dividit en tretze capítols que segueixen una seqüència cronològica, el llibre comença amb l’arribada de Handel a Londres el 1710 i ofereix una visió històrica precisa, amb nombrosos detalls sempre acompanyats de processos polítics, socials i algunes dades econòmiques. L’autora ho aborda amb l’estil fluid del modern assaig britànic, amarat d’un toc periodístic, informatiu i des d’un prisma positivista que defuig l’enfocament erudit.

Primordialment se centra en la projecció pública del compositor, constatada a partir de documentació i sense entrar en disquisicions sobre aspectes tractats per altres estudiosos com la consideració de geni a l’època i manera de Peter Kivy en el llibre El poseedor y el poseído; ni aspectes del seu caràcter com la possible homosexualitat, la golafreria o la vagància – aquest dos últims, apuntats pel seu contemporani i amic Charles Jennens-. En la faceta més personal, doncs, evita les conjectures i focalitza la imatge en un perfil de personalitat hipertreballadora, sagaç i flexible al negoci musical i la planificació de les temporades, alhora que molt hàbil en explotar i exigir les qualitats dels seus cantants. L’autora desgrana l’àmbit musical i comenta nombroses obres de les que n’ofereix un resum argumental, anotacions dramatúrgiques i musicals, així com les qualitats dels cantants que les varen estrenar, en unes disseccions prou assequibles pels no lectors de partitures. No obstant, no s’atura en totes les òperes i oratoris, ni ho fa amb la mateixa profunditat i extensió. Això es percep també a la Water Music i a la Música pels Reials Focs d’artifici que, no per sobradament conegudes, mereixien uns apunts musicals més substancials que els oferts.

D’altra banda, els capítols enllacen fets i estrenes, apuntant la data (dia i mes) però moltes queden en l’ambigüitat i deixen al lector i al flux cronològic la fiabilitat d’ubicar-se temporalment segons el relat. Pel que fa a qüestions històriques i com a curiositat, s’hi enyora algun incís sobre les pràctiques esportives de l’època de les quals s’esmenta el tenis i el futbol (pàg. 41), sobre la maquinària escènica i l’espectacularitat dels muntatges teatrals que varen influir en la concepció dramatúrgica handeliana (no prou desenvolupat); així com els aspectes que es refereixen al coneixement de la música de Bach. Això sí, inclou la trobada amb Gluck en la visita que aquest va fer a Londres l’any 1746. Per cert, Glover aposta per referir-s’hi com a Handel –ni Händel ni Haendel- perquè el seu nom es va seguir escrivint de diferent maneres després d’aconseguir la nacionalitat britànica. Així ho mostren els extractes i les cites de l’època incloses com a fonts il·lustratives en un text que, també, reflecteix els debats i les polèmiques del moment. Entre aquests, destaquen la competència del contratenor Senesino i l’activitat teatral al Haymarket, alhora que el conflicte d’interessos entre l’òpera en italià i en llengua anglesa.

Amb una excel·lent traducció del polifacètic i sempre actiu Juan Lucas, actual director de la revista Scherzo, l’edició compta amb una tipologia de lletra gran i còmodament llegible, que no descuida el necessari índex onomàstic per a facilitar-ne les consultes. No obstant, la falta de diagrames, retrats i il·lustracions pot deixar en una aridesa difícilment suggestiva per al lector que desconegui els llinatges monàrquics. En aquest sentit, algunes de les digressions sobre l’historia política britànica poden resultar excessivament llargues pel lector no anglès i pel coneixement del context musical. També es troba a faltar un llistat que resumeixi el catàleg d’obres i la seva cronologia, així com les revisions i conversions en oratoris. Amb tot, aquest és un bon manual bàsic, general i útil: el que el melòman espanyol i hispanoparlant necessitava. Amb el que hi ha és suficient, ben plasmat i divulgatiu.

Albert Ferrer Flamarich