ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Novetats

Tria un apartat:

Cerca de novetats

Paraules:
Tema:
Tipus:
Ajuda

la mÓ de guido
 

NOVETAT

Alma Mahler. Un carÓcter apassionat

Alma Mahler. Un carÓcter apassionat

Classificació temàtica: Sense classificar


Alma Mahler. Un carácter apasionado.

Cate Haste

Turner Libros. 2020 (423 pàgs.)

ISBN: 978-84-18428-16-6

Turner Publicaciones SL

Recomanat per Catclassics

S’ha dit que la bibliografia en espanyol sobre Alma Mahler-Werfel (1879-1964) és inversament proporcional a la de Gustav Mahler atesa la importància de les dues personalitats. Exagerat o no, sorprèn el nombre de treballs sobre una de les dones més fascinants de la seva època i posseïdora d’una idiosincràsia escassament comparable en el seu entorn. Recordi’s els capítols i apartats que li ha dedicat la moderna musicologia feminista; las traduccions i reedicions dels Recuerdos y cartes de Gustav Mahler adaptat per Anthony Beaumont; alhora que les biografies elaborades per Bernt W. Wessling (Alma. Compañera de Gustav Mahler, Oskar Kokoschka, Walter Gropius y Franz Werfel), Karen Monson (Alma Mahler. Musa de genios), François Giroud (Alma Mahler o el arte de ser amada), Isabel Margarit (Alma Mahler, la gran dama de la seducción), Susanne Keegan (Alma Mahler. La novia del viento), Antonio Garcia Vila (Alma Mahler. El fin de una época) i Almudena de Maeztu (Alma Mahler Gropius)). Aquesta última, per cert, sense ser un llibre definitiu -abasta només fins 1920-, és un memorable complement a la majoria dels títols esmentats que han anat apareixen en llengua espanyola al llarg de gairebé tres dècades entre els anys 80 i 2010. A tots aquests, cal afegir-hi les cartes de Kokoschka a Alma traduïdes i publicades en castellà recollides a Briefe an Alma Mahler, 1905-1909.

A aquest nodrit ventall bibliogràfic, Turner Publicaciones SL hi ha sumat la traducció de la monografia Passionate Spirit: the life of Alma Mahler que l’escriptora i historiadora britànica Cate Haste (1945-2021, Gran Bretanya) va publicar el 2019 sobre aquesta figura que va fascinar tant com va ser criticada, i que va incentivar la creativitat d’alguns dels artistes més destacats del moment en els camps musical, pictòric i literari como van ser Mahler, Kokoschka i Werfel. Amb un subtítol -Un carácter apasionado-que peca de ser un epítet senzill, es tracta d’una de les recreacions biogràfiques més completes del panorama internacional, que s’afegeix a la gairebé desena de precedents que es poden trobar en llengua espanyola. El relat es desenvolupa a partir de la seqüenciació cronològica que agrupa períodes generalment breus, de pocs anys, amb un tarannà de crònica. Com Keegan o Monson, el seu enfocament contempla aspectes psicològics i conductuals de les seves relacions, del seu caràcter, i configura un retrat que no amaga les seves vanitats, opinions polítiques, egocentrisme, dubtes, somnis i il·lusions que va viure. El mateix, que la seva capacitat per a captivar i centrar la atenció en la societat.

Haste es nodreix d’una amplíssima selecció de comentaris extrets del dietari i les cartes, que apareixen ben detallades en les abundoses notes a peu de pàgina al final del llibre. Tot i que, aquestes només indiquen la font documental sense cap ampliació o concreció del contingut. En aquest sentit, l’escriptora britànica vivifica els diaris i les fonts atribuïdes a Alma com autora, elaborant una biografia gens ensucrada, voluntariosament descriptiva i que es basa en una perspectiva molt centrada en els seus pensaments i la seva intimitat en una línia similar a la de Monson, Margarit o Keegan: des de la seva ambivalent i incoherent relació amb tot allò jueu fins la seva frustració per aquells anys esplèndidament aïllats durant el matrimoni amb Mahler, que varen allunyar-la de la intensa vida social a què estava acostumada i que varen coartar el seu impuls i aspiració com a creadora. I, molt particularment, fins i tot amb més afany que altres investigadores, Haste documenta la importància de la libido i el descobriment de la pròpia sexualitat de la protagonista, alhora que s’interroga sobre perspectives vitals molt modernes com la convivència sense matrimoni en una societat caracteritzada per tolerar la doble moral en aquest tema.

Sense la prodigalitat d’Antonio García Vila a l’emmarcar l’època i l’ambient social, cultural i polític, en aquesta aproximació no hi manquen els oportuns incisos de tall històric: tant els que la varen afectar directament com indirectament. Es percep clarament el caràcter de ser supervivent d’una convulsa primera meitat del segle XX, no tant pel perill d’haver sobreviscut a dues guerres mundials, si no per pertànyer a aquest món d’ahir que va descriure Stefan Zweig. També es desmenteix alguna falses històries llegades per la mateixa Alma com la declaració de no haver vist ni gairebé saber res de Gustav Mahler abans de conèixer-lo personalment a casa de Berta Zuckerland el novembre de 1901: el 1898 ja mostra el seu desig de conèixer-lo després d’una audició de l’ Heroica de Beethoven dirigida per ell, com va escriure en l’aleshores molt incipient diari. Tanmateix, incideix amb més cura que la majoria de les monografies anteriors en el suport i mecenatge a Schönberg i Berg després de la mort de Mahler. No obstant, inclou informacions desmentides per nombrosos especialistes com Henry-Louis de La Grange referides a la seva col·laboració passant a net obres del seu primer marit com la Simfonia núm. 5 (pàgs. 109, 116, 120 i 122). Tampoc qüestiona el fet que, després de la mort de Gustav, Alma no tornes a la seva anhelada vocació de compositora. I més, gaudint de la més que bona situació econòmica en la que l’havia deixat Mahler.

En conseqüència, es tracta d’una altra biografia centrada en la personalitat d’Alma que enllaça molt del que ja es coneixia, que a les darreres línies cau en aquell tòpic sensacionalista i fals quan afirma en la pàgina 370 que “la seva música va ser la veu que va permetre a l’Alma expressar el seu caràcter apassionat. La seva música és el llegat més viu i durador que ens ha deixat”. Aquesta és una recurrent lloança que els autors solen concedir per reivindicar als biografiats, però en aquesta ocasió és absolutament insostenible. Primer perquè aquest llegat no és interpretat avui en dia (i gairebé mai, excepte puntualíssimes ocasions i algunes dignes gravacions les darreres dècades). En segon lloc, perquè el seu corpus creatiu només està format per a 18 lieder. Aquests figuren en un apèndix enumeratiu al final del volum, tot i que Alma asseguri en els seus papers haver composat un nombre major de lieder, algunes peces per a piano i música de cambra. Per cert, un d’ells Einsamer Gang, segueix sense cap enregistrament oficial que em consti avui dia. I, per últim, per què l’autora britànica no indaga en la part musical aquest llegat tan minso. Únicament ho comenta en set ocasions i de manera molt breu, sovint en un sol paràgraf sense incisos musicals de cap mena.

Per altra banda, trobem una possible relliscada en la pàgina 116 quan s’anota un aniversari l’octubre de 1903 sense especificar de qui és. Ni Gustav ni Alma varen néixer a l’octubre. De la mateixa manera, asseverar que Beethoven com Bruckner no va poder completar la seva Novena Simfonia és un gran error (pàg. 139). A més a més es troba a faltar una introducció més persistent contextualitzant les fonts documentals i la controvèrsia dels seus diaris privats, epistolaris, memòries, alhora que una desconstrucció sobre com la historiografia l’ha presentat com a personalitat. Haste tampoc explica què va passar amb les partitures de lieder com Sume Liebe compost a finals de 1899 i 1900, o Der Morgen, Hinaus i l’esmentat Einsamer Gang. Sens dubte i malgrat tot això indicat, aquesta és una aportació tan qualitativa en la seva globalitat com ho són les de Monson, Margarit, Keegan i, a certa distància, la de Wessling, qui va tractar a Alma durant els seus darrers anys de vida.

Per últim, l’edició de Turner en la seva sèrie Noema segueix l’estètica de la col·lecció malgrat que s’hi enyoren il·lustracions, fotografies i l’imprescindible índex onomàstic que faciliti la consulta ràpida i exacta del contingut. Un contingut pel que, com a melòmans i lectors, cal demanar als editors espanyols que deixin d’interessar-se durant un temps. L’abundància de relats frega la saturació i, a grans trets i amb els seus encerts i errades, amb el seu estil i les seves particularitats, totes conflueixen en el periple vital. Però de la seva música res de res.



Albert Ferrer Flamarich

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet