Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Dues novetats de la Cobla Contemporānia

Classificació temàtica: Sense classificar

Ballem 1

Obres de Tarridas, Pascual, Padilla, Penella, Monreal, Rojas, Álvarez, Gordillo, Marí Bas, Giménez.

Cobla Contemporània. Gerard Pastor, direcció musical.

Audiovisuals de Sarrià DDD 65 minuts.

 

Sardaxou 12

Obres de Lacilla, Agustina, Pastor, Marquès, Fité, Gasulla, Pujol, Paulí, Tigneres, Navarro, Santiago, Lázaro, Vizentini i Velasco.

Cobla Contemporània. Raúl Lacilla, direcció musical.

Audiovisuals de Sarrià DDD 65 minuts.

Audiovisuals de Sarriā

Amb permís de la Cobla de Cambra de Catalunya, la també sabadellenca Cobla Contemporània és la més prolífica en enregistraments amb vuit col·leccions que cobreixen un ample ventall de repertoris. Entre aquestes destaquen la sèrie L’audició, dedicada a sardanes; Fent amics, en cooperació amb altres formacions; i Èxits.0 que recull les peces més populars; Tocats, on s’hi compila el propi repertori de la Cobla Contemporània; i Contemporanis, avesada al repertori més recent i actual. També hi ha una línia específica que atén la possibilitat d’enregistrar les pròpies sardanes per part dels autors o intèrprets, com si d’un lloguer del conjunt instrumental es tracés. Per últim, cal sumar-hi la sèrie Ballem, dedicada a balls diversos, tant de saló com populars i folklòrics; i Sardaxou, centrada en reconvertir en sardana versions de temes preexistents coneguts pel gran públic.

Precisament, aquestes dues darrers col·leccions s’han ampliat amb dos cedés que contenen arranjaments, adaptacions i altres peces inspirades en temes no coblístics, que refermen la versatilitat de la cobla com agent difusor de repertoris variats i d’èxit; tal i com ho fou el piano en els salons vuitcentistes o la guitarra en altres àmbits.

Xerinola a ritme de pasdoble

D’una banda, la sèrie Ballem presenta arranjaments de repertoris molt populars, no sempre pertanyents a les sales de concerts i altrament difosos per formacions com les bandes de vents. En aquest sentit, les adaptacions de famosos pasdobles recollides en aquest disc compacte remeten a una de les vessants amb més xerinola de la cobla. Hits com Paquito, el chocolatero, Valencia, Suspiros de España, Tres veces guapa i extractes operístics com el pasdoble d’ El gato montés de Penella o l’intermig del sainet La boda de Luis Alonso de Giménez, ambdós acompanyats de castanyoles amb la intervenció de Gabriel Robles, s’apleguen en unes transcripcions beneficiades pels temes de frases definides i regulars, les tornades melòdiques i el caràcter preeminentment cantable de les obres que s’enquadren damunt una base rítmica ferma, estable i ben adaptada a la sonoritat de la cobla. No obstant, també és cert que, en alguns casos, s’hi copsa un despullament de textures que trasllueix un esquema massa elemental de la melodia i l’acompanyament, com succeeix en l’Intermig de La boda de Luis Alonso, que majorment sedueix l’oïda per la seva rauxa.   

El llibret conté textos molt concisos sobre les peces i els intèrprets, pensats per a un contacte elemental amb aquest mostrari, que els músics interpreten eficientment, amb un fraseig mal·leable i amb subtils inflexions, atacs acurats i una sonoritat potent sense resulta aclaparadora sota l’habitualment pulcra i sensible direcció de Gerard Pastor. Hi ajuda la captació de so, equilibrada en l’espacialitat i amb suficient relleu en les veus de l’acompanyament i contra melodies. No obstant, la capacitat del disc està poc aprofitada: només mitja hora de música, que serà suficient pels qui tinguin aversió a les peces musicals susceptibles d’arrancar els exclamatius i folklòrics “olé”.

Sardaxou a ritme de cinema

D’altra banda, amb la confirmació d’un tretzè volum per a la propera tardor, la col·lecció Sardaxou ha arribat al seu dotzè disc adoptant temes, en aquest cas cinematogràfics, i fent gala d’una competència integradora equiparable a la pròpia música pel cinema, tal i com es dedueix de les paraules de l’expert cinèfil Àlex Gorina en la seva entusiasta presentació enregistrada al primer track del cedé. Unes paraules, per cert, també reproduïdes en un llibret on s’hi troben breus acotacions dels compositors i de la quinzena de composicions, on hi abunden fotografies dels integrants de la Cobla Contemporània i on l’especialista cinèfil Albert Beorlegui també hi diu la seva.

Enregistrat a l’Auditori Municipal de Badia del Vallès el març de 2018, les composicions prenen temes de les bandes sonores musicals de les pel·lícules, participant del procediment compositiu del que, en semiòtica musical, es coneix com a “reciclatge”. Aquesta fórmula presenta unitats musicals diverses i fragmentades sota una mescla que esdevé un simulacre i estableix un joc d’identificació, on còpia i original ja no s’oposen. D’aquesta manera, se’ns convida a rememorar i reviure hits des d’una perspectiva intertextual. És a dir, ens posen en referència un altre text musical previ.

Amb les fronteres difuminades com a tipologia creativa, són peces que conjuguen l’essència del potpourrí, del quòdlibet modern i del mashup en l’ assemblatge d’una melodia preexistent sobre un ritme o acompanyament d’una altra peça. En aquest cas, el de la sardana com a dansa i com a forma musical. Ho fan a partir de l’heterogeneïtat i el contrast dels materials matrius, basculant entre el medley i la suite temàtica (Una de l’oeste de Robert Agustina Busquets, Una de Disney de Raúl Lacilla Crespo), la fantasia (Un lleó taronja de Gerard Pastor López) i la transcripció (Sardana Paradís de Jean Fité Piguillem i Forrest Gump de Michel Tigneres).

Algunes compostes pels mateixos intèrprets de la Cobla Contemporània, traspuen enginy i talent intuïtiu en la identificació de perfils i combinacions de paràmetres rítmics, harmònics i melòdics, aportant sorpreses com l’exclamació “Els carrers seran sempre nostres" del Mix de films, on Jordi Paulí Safont també juga amb Star Wars i temes del musicals clàssics. O, com en la fisonomia guinovariana que rep el tema principal d’ ET a Pirates en bicicleta de Daniel Gasulla Porta. O, com el famós tema de Roy Orbison a Pretty Woman que sona damunt el batec rítmic del tots-som-pops a la Sarda-Cinema de la flabiolista Maria Mercè Navarro i Galindo, l’única compositora de la selecció. Una peça aquesta darrera que reuneix tres princesetes ben diferents com són Ariel (La sireneta), Dimecres (La família Addams) i Vivian Ward (Pretty Women).

Clarament quan escoltem aquest compacte o algun dels projectes anteriors d’aquesta talentosa sèrie, no només escoltem la peça en concret: tenim en ment unes expectatives latents sobre un ample nombre de músiques que s’hi poden assemblar i ens hi fan pensar. Els compositors juguen amb aquest possibilisme per ubicar, deformar i sotmetre a un tractament mal·leable les melodies, amb la voluntat de construir unes fantasies sardanístiques dotades de coherència interna, respecte a l’estructura clàssica i on s’hi compten curts i llargs, on les tibles i les tenores canten les tonades i on es va més enllà del préstec artístic. D’aquesta manera, es genera una fusió de diferents cultures i escenes musicals en un joc d’apropiació, cites i paràfrasis de tipologia parentètica (perquè remeten a peces específiques, singulars i fàcils de reconèixer) que ens parlen de diversitat i esborronen els límits de la identitat musical primigènia.

Resultats interpretatius? Excel·lents, en un nou treball de la Cobla Contemporània sota la direcció de Raul Lacilla, que corrobora l'alt nivell dels músics coblístics i l'impuls del repertori en un disc -el 38è de producció pròpia,- que, com tota la sèrie, és un magnífic projecte per ampliar públic, gràcies a les reminiscències de músiques que formen part del nostre imaginari col·lectiu.  

Albert Ferrer Flamarich