Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Carneriana: una antologia de cançó catalana

Classificació temàtica: Recital vocal i lied

Obres de Narcisa Freixas, Massana, Mompou, Zamacois, Toldrà, Blancafort, Lamote de Grignon, Rodrigo, Serra, Montsalvatge, Valls, De Larrocha, Bonet, Ros-Marbà, Parera Fons, García Demestres, Guinovart, Ortega, Prat i Magrané.

David Alegret, tenor. Rubén Fernández Aguirre, piano.

IBS Classical IBS252021 117 minuts.

IBS Classical

El Life Festival de primavera organitzat per la Fundació Victoria de los Ángeles va acollir el maig de 2021 un recital del tenor David Alegret i el pianista Rubén Fernández Aguirre amb un repertori integrat per onze compositors catalans que havien musicat l’obra poètica del ja considerat en vida “príncep dels poetes”. Aquest va ser un tast del projecte nascut l’any 2020 arran de la commemoració del 50è aniversari de la mort de Josep Carner (1884-1970) i com a perllongació de la col·laboració amb el Festival de Peralada, que pocs mesos després va editar el segell andalús IBS Classical, el més actiu del panorama espanyol els dos darrers lustres amb, per exemple, 26 llançaments discogràfics el 2021.

En un dijipack doble, s’hi recullen cinquanta cançons, ordenades cronològicament segons l’any de naixement de divuit compositors i dues compositores, amb vint-i-dues peces que reben el seu primer enregistrament mundial i que, en conjunt, corroboren a Carner com un literats catalans dels més musicats, juntament amb Maragall i Espriu. És, doncs, un treball molt ambiciós que respon a una iniciativa amb voluntat de fer país i cultura. Com he escrit en anteriors ocasions, David Alegret és un artista compromès que ha sabut defensar el nostre llegat amb uns mitjans que, certament són poc prominents en metall i de color clar i mat, però ultratreballats i homogenis en l’extensió del registre. El caracteritza un fraseig intel·ligent i elegant curull d’apianaments, mitges veus i un domini general dels reguladors amb què cisella l’articulació i la completa intel·ligibilitat de la dicció. Les quasi dues hores d’aquest ample mosaic ho demostren: les enigmàtiques i ombrívoles Quatre rimes sobre poemes de Josep Carner de Montsalvatge (1912-2002) i les de Toldrà, entre les quals destaca Canticel que és la més subtil i succinta en la concisió de mitjans adaptant-se a la prosòdia del poema amb el màxim d’expressivitat poètico-musical, mentre la de Massana sobre el mateix poema, es percep més agosarada tonalment (creuament de mans al final, inclòs)

I és que Alegret excel·leix en la cerca del marc sonor adequat, la respiració i, en conseqüència, l’adequació expressiva com a l’ Ofrena de Joan Magrané i a la Cançó voluble de Joaquim Serra, iniciada per un enjogassament de caire innocent que es transforma en un ambient misteriós i enrarit. En aquest sentit també cal destacar les dosis d’ slancio a la quasi aforística “Obsessió lunar” de Les estacions de Miquel Ortega (1963) i a la toldraniana Cançó incerta, en la representació de la marxa a peu del caminant i la prosòdia d’alguns versos amb adients inflexions de color. O la solvència dels compassos a capella d’ El gessamí i la rosa de Manuel Valls Gorina que afermen la fusta liederística del tenor català demostrada en tantíssims recitals i altres enregistraments com, per exemple, la també recent integral de cançons Joan Manén. Igualment significativa és la naturalitat amb què enfoca Cançó d’un doble amor d’ Alícia de Larrocha (1923-2009) en una composició que trasllueix el talent de la jove pianista i compositora ocasional, així com l’herència del cànon clàssico-romàntic en l’estructuració estròfica jugant amb una forma propera al rondó basada en una melodia principal a la tornada i una figura rítmica arpegiada predominant com a acompanyament. Un acompanyament en què Fernández Aguirre malda per confegir relleu en un traç impulsiu, elegant i diàfan. Sens dubte, ell també és un mestre en aquest terreny.

El segon disc inclou compositors de la segona meitat del segle XX i del XXI, aplegant la majoria de les primeres gravacions mundials: Ros Marbà, Parera Fons, García Demestres, Guinovart, Ortega, Prat i l’esmentat Magrané. D’una banda, l’inici a capella de les Quatre estacions sobre poemes de Carner de Francesc Prat (1975) apuntava al despullament i essencialisme d’un soliloqui ple de silencis que evoca una interrogació existencial enllaçant els quatre poemes com si fos un sol lied. De l’altra, les Carnerianes del sempre fèrtil Anton Parera Fons (1943) comparteixen la sensibilitat i fluïdesa melòdica que caracteritza la seva obra en una línia neorromàntica, també present en la naturalitat i lluminositat del sempre aplaudit Guinovart (1962) i “He somiat que dins la mar nocturna...”; així com en les alenades expansives i ràpidament atenuades de L’epigrama del bell temps amb què García Demestres (1960) simula el joc de miralls i el caràcter auràtic de les esperances referides pel poeta al text. Prèviament el major dramatisme Tríptic sobre tres poemes de Carner de Ros Marbà (1937) evoca un subjecte cap al desterrament davant d’un present ominós, concretat en la tercera de les peces, “1714”, com a cota expressionista basada en un tractament declamatori de la veu, acompanyament en blocs d’acords i acusats contrastos de dinàmiques per a un ambient d’horror i desolació, que fàcilment remetia al psicològicament esbiaixat Wozzeck.

Es tracta, doncs, d’un dels discs més importants d’aquest 2022 editats a Espanya, tant pels resultats artístics com per la voluntat de projecció internacional tal i com confessava Paco Moya a la presentació a Barcelona del passat febrer. I és que aquesta antologia de cançó catalana mereixeria un estudi de camp profund que abordés la riquesa de la intertextualitat i la complementarietat entre poesia i música començant per les cinc recreacions de Canticel degudes a Massana, Toldrà, Rodrigo i Bonet que són un dels diversos indicatius del patrimoni d’altíssima qualitat, fruit del desenvolupament cultural català endegat des de finals del segle XIX i que arriba fins avui dia.

Per tant, cal felicitar l’esforç per de Paco Moya i Gloria Medina per la captació de so –amb l’enginyeria de Cheluis Salmerón- efectuada a l’Auditorio Manuel de Falla de Granada entre el 23 i el 27 d’agost i entre el 6 i el 8 de juny de 2021 que manté l’alt estàndard qualitatiu de la seva empresa, també en l’edició amb dos textos breus però adients del poeta i lingüista Carles Duarte i del professor, crític i investigador Jaume Radigales. A més, el llibret s’ha editat en espanyol, anglès i català incloent una revisió crítica d’alguns dels textos de Carner a càrrec del director de la càtedra sobre el poeta i escriptor català, Jaume Coll. Ell mateix explica l’exercici de filologia musical i textual retornant a la font de cada poema d’on cada compositor el va llegir. Quelcom que justifica les petites diferències dels textos respecte al que canta Alegret, atès que les versions musicals es feien a partir de còpies a partir d’altres còpies sense la certesa que el compositor hagués participat en la revisió final.

Albert Ferrer Flamarich