Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Tiempo de reverberación

Classificació temàtica: Sense classificar

Tiempo de reverberación. Una aproximación a la música experimental valenciana en el contexto internacional y otros escritos sobre música y política.

Josep Lluís Galiana.

Edictoràlia Llibres i publicacions musicals SL. Valencia, 2022. 284 págs.

ISBN: 978-84-123485-8-3    

Edictoràlia Llibres i publicacions musicals SL

Com constaten els anteriors llibres que recullen la seva obra periodística i assagística, Josep Luís Galiana (València, 1961) és un testimoni privilegiat, versàtil i tenaç de l’agenda musical valenciana de les últimes dècades, en les facetes d’intèrpret, musicògraf, gestor cultural i editor del segell discogràfic Liquen Records i d’Edictoràlia Llibres i Publicacions Musicals SL. En aquest sentit, Tiempo de reverberación. Una aproximación a la música experimental valenciana en el contexto internacional y otros escritos sobre música y política prossegueix la tasca iniciada amb la publicació dels tres volums recopilatoris dels seus articles, crítiques i assajos: Escritos desde la intimidad. Conversaciones, artículos de opinión, notas, reseñas y críticas musicales; continuada por Emociones sonoras. De la creación electroacústica, la improvisación libre, el arte sonoro y otras músicas experimentales; i rematada per Pianos y pianistas. Dos décadas de crítica musical y otros escritos pianísticos que es van comercialitzar l’any 2016, 2020 i 2020, respectivament.

El seu propi segell Edictoràlia l’ha publicat amb un cos i tipografia de lletra còmodament llegible, amb abundants il·lustracions (fotografies, pàgines de premsa, cartells) i amb un encertat sentit en l’organització del contingut agrupat en dos grans blocs, que recullen la transcripció d’algunes conferències i textos apareguts en mitjans físics i digitals. De tot això en sobresurt l’anàlisi dels factors socials, culturals, polítics i socio-musicals que van determinar la desbandada de l’envejable situació de les músiques improvisades i experimentals a València durant les últimes dècades del segle XX; així com dels processos creatius contemporanis de l’artista actual en el panorama nacional i internacional en un període que, entre altres factors socio-artístics, ha vingut marcat per continuats canvis tecnològics afectant la creació i la difusió del fet sonor i musical durant el primer quart del segle XXI.

Per aquest motiu repassa els vectors i agents d’una situació que no per poc coneguda va ser menor, com reflecteix a “Qué supuso la música emergente experimental y exploratoria en la Valencia de la transición política (1975-2000)?” i “De las músicas experimentales valencianas y otras turbulencias sonoras durante la crisis (2008-2018)”, que configuren el primer bloc nascut d’una conferència dedicada a oferir una història condensada de la recepció i desenvolupament de la música electrònica a Espanya –i a València, en particular-. Entre les seves virtuts cal destacar el repàs a aquells visionaris de les terres de Llevant que, en els anys centrals del segle passat, es van avançar a figures de la dimensió de Pierre Schaffer i que bé mereixerien formar part de les històries generals de la música. En aquest sentit, el progrés tecnològic i artístic d’alta volada, que va ser excepcional i envejable dins de les fronteres estatals i igualment admirada a l’estranger fins al 2008, va patir un cataclisme econòmic fruit del corrupte i perniciós exercici polític del govern de la Comunitat Valenciana, a més, del context mundial. Galiana remata aquesta part amb una cronologia que sintetitza els principals esdeveniments i, al seu torn, implica un estat de la qüestió.

El segon bloc, Escritos sobre música u política, recull una quinzena d’articles publicats en format físic i digital, la majoria durant l’última dècada i de molt notables fonaments discursius. En ells l’autor combina el to assagístic i el periodístic sota un vel literari amè, de marcat caràcter historiogràfic i crític, la bel·ligerant i compromesa veu del qual, lluny de ser violenta, és folgadament apassionada, cabal i directa, alhora que dirigida des d’una ferma reflexivitat argumental. Especialment és així quan proposa un projecte de l’envergadura del vinculat al procés de selecció de la direcció adjunta a CulturArts (pàgs.: 131-164). En els seus raonaments no hi ha marge d’error ni falten dades ni percentatges sobre programació, pressupostos, legislació, etc; que manifesten un profund coneixement del terreny, una sòlida documentació i a un sagaç escrutador periodístic que s’expressa amb claredat davant la manca duna política musical durant les campanyes electorals, i contra les quals exposa els requisits i mesures reals segons es llegeix a l’article "De la política musical o la música de la política" (pàgs.: 107-110).

D’aquesta manera incorre en la reiterada demanda d’una indefectible llei de mecenatge que, a dia d’avui, segueix en la inòpia. També cal destacar el to sense complexes en assenyalar la falta de projecte artístic del Palau de les Arts (pàgs.: 176-178) i el corrosiu nepotisme i escassa transparència en els nomenaments de càrrecs per ocupar places en alguns òrgans consultius públics (pàg.: 184). Altres eixos nodals en la seva tesi general recauen en la sempiterna necessitat de fundar un centre referencial per a la música de nova creació i experimentació sonora, així com l’urgent canvi de paradigma que hagués hagut d’aconseguir-se en política cultural deixant de considerar l’art i la cultura com una despesa i apostar per contemplar-la des de la seva finalitat en qualitat d’ inversió econòmica, educativa i humanística.

A l’entorn de bona part de tot plegat, apunta el ric i potent pròleg del compositor, escriptor i artista audiovisual Joan Gómez Alemany (València, 1990), que és un seriós coneixedor de la polièdrica trajectòria de Galiana i amb el qual coincideix en l’anhel primordial d’uns textos que comenta i resumeix a tall de presentació: el de repensar l’art sonor actual i el seu vincle amb el nostre temps a tots els nivells. Un aspecte que, per cert, s’intueix en el disseny caligramàtic de la portada superant el mer decòrum visual i traspuant la militància i compromís amb el fet creatiu i artístic, a través dels múltiples recursos i fonaments que l’entenen en la seva qualitat de constructe cultural, segons caracteritza José Luís Galiana. Un autor que va escriure i que escriu amb una prosa amena, variada en el verb, sense ínfules d’alta literatura i que, sobretot, prioritza la comunicabilitat del missatge. Gràcies a això, aquest llibre també es pot llegir amb agilitat.

En atenció a aquestes premisses, Tiempo de reverberación suposa una altra baula en la trajectòria de Galiana que el reafirma com un agent ineludible per a comprendre aquest panorama en el context nacional, trasnacional i intermedial i per a elaborar un mapa que realça la riquesa socio-musical valenciana i incideix en el vessant contracultural i l’avantguarda més radical, gràcies a una mirada cap a posiciones alternatives arrelades a una postura política marginada pels discursos historiogràfics i institucions públiques i oficials. En aquest sentit i en la seva condició de testimoni observador i agent actiu d’aquest ecosistema, la perspectiva de Galiana emergeix des d’una contingència tan historiogràfica com sociològica, a causa del seu freqüent incís en els valors culturals, ètics, polítics i artístics que aborda fonamentant-se en l’indispensable sentit de crítica cultural, tan absent avui dia en mitjans especialitzats en música, en mitjans generalistes i a les grans capçaleres i grups de comunicació.

D’altra banda s’agraeix la inclusió d’un índex onomàstic que facilita la consulta, així com la traducció a l’espanyol d’aquells textos publicats en valencià. D’aquesta manera demostra un respecte a la pluralitat lingüística inherent a la realitat espanyola, oferint ofereix al lector la llibertat de triar l’idioma de la seva lectura. Per cert, potser un dels projectes futurs d’Edictoràlia hauria de contemplar una edició crítica del tractat sobre composició El laboratorio de música (1980) de Bàguena Soler. Una proposta que, sens dubte, cal reiterar-ho per tenir-ho ben present atesa la gairebé quixotesca comesa que suposaria, comptarà amb una quota de mercat molt limitada i irrisòria. Quelcom que no és obstacle per a reivindicar la seva necessitat i agrair la seva iniciativa.

Albert Ferrer Flamarich