Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Història de la sardana i la baula perduda

Classificació temàtica: Sense classificar

Història de la sardana i la baula perduda. De l’origen desitjat a un origen raonat.

Pompili Massa i Pujol

Alpina llibres, 2024, 205 pàgines.

ISBN: 978-84-8090-993-8

Alpina llibres

Pompili Massa i Pujol (Premià de Mar, 1958) ha destacat en l’estudi de les tradicions catalanes que van des de l’etnografia fins la cultura folklòrica passant, és clar, per les danses tradicionals, sobre les quals ha publicat diversos volums durant el darrer quart de segle. Ara a Història de la sardana i la baula perduda. De l’origen desitjat a un origen raonat es nodreix d’aquesta experiència per a plantejar una hipòtesis nova sobre l’origen de la sardana, que no recordo haver llegit anteriorment en publicacions i estudis recents d’ autoritats com Jaume Ayats, Anna Costal, Jaume Nonell, Albert Fontelles o Joaquim Rabaseda, per citar alguns dels musicòlegs i historiadors que destaquen actualment en matèria sardanística, de la música per a cobla i música catalana.

En aquest sentit, Massa i Pujol sotscriu un treball assagístic de tall historiogràfic, que sembla cridat a sacsejar les bases del que s’ha considerat fins ara. De fet, el primer capítol és tota declaració d’intencions quan repassa les diferents adscripcions de l’origen etimològic i geogràfic del terme sardana segons les fonts documentals, desmuntant-ne les arrels empordaneses, sardes, gregues, egípcies, hebrees, àrabs, entre altres indrets de l’àrea mediterrània. A més, està escrit amb una prosa expositiva, planera i sense rebaixar ni excedir-se en els necessaris paràmetres tècnics de la terminologia musical i coreogràfica pròpia per a construir un discurs precís, que trasllueix una metodologia científica i reflexiva on no hi falten raonaments i contra-arguments plausibles.

S’estructura en cinc capítols que tracen un arc en l’evolució i formació de la sardana des de les danses tradicionals que la van precedir a finals l’Edat Mitjana -i específicament durant l’Edat Moderna,- fins al primer terç del segle XIX. Segons l’autor, no són els elements musicals i estructurals si no la implicació corèutica com a factor exclusiu i divergent de balls anteriors el que determina la sardana llarga. En desenvolupar aquesta premissa, Massa i Pujol elabora un exercici de reconstrucció historiogràfica on la branda i, particularment, la carola es conceben com a eixos matricials en l’estructura i el moviment ballable que van veure’s influïts per nombrosos canvis de caràcter social derivant en un nou ball de moda: la sardana vuitcentista.

Aquesta és la principal tesis de l’autor defensada per un considerable anàlisi de la carola: per la disposició en rotllana, la forma basada en dues seccions (una cançó amb tornada), passos petits i senzills, entre altres trets. Ho fa centrant-se en la vessant profana d’aquesta dansa i el seu arrelament a Catalunya a partir del comentari d’aspectes formals, temàtics (la vida de pagès, la vida a la cort, epidèmies, bandolerisme, etc), dramatúrgics (petites variacions del text, intervencions gestuals, de ball i cant) i musicals, amb sinèrgies amb altres danses i components d’intertextualitat. D’aquesta manera també justifica com algunes caroles de temàtica nadalenca ens han arribat com a nadales (El noi de la mare) i com a cançons tradicionals (La masovera, La civada), amb i sense al·lusions sexuals i dobles sentits.  

Igualment, i aquest és un segon eix de la tesis de l’autor, desvincula la filiació directa de la sardana respecte al contrapàs. En darrer lloc, els capítols quart i cinquè concentren l’evolució de la sardana en una seqüenciació cronològica de deu etapes que van des de l’aparició del nom en fons escrites a meitats del segle XVI fins a les observacions de Josep Pella i el mètode de Miquel Pardas al segle XIX, passant per fases on els instruments comencen a substituir les veus (tot i que no específica els instruments) i on s’abandona la part dramatitzable i la difusió transversal per les diferents capes socials. O bé, es configura la funcionalitat de l’introit. 

En conjunt, Pompili Massa obre un debat que presumiblement serà discutit, corroborat i/o matisat des de l’àmbit més acadèmic tant en les seves premisses com en informacions curioses de tall històric: la influència carolíngia, el prestigi assolit durant el regnat de Felip II, la presència de la sardana en balls de noces o el menyspreu del baró de Maldà. D’altra banda, falta indicar el nom de la marxa militar del compositor austríac Johann Nepomuk Hock que s’inicia amb l’introit de sardana damunt el ritme del tambor militar.

Amb el suport d’Antoni Arias i Cortadella (Martorell, 1957) en la transcripció de les tonades i melodies incloses, alhora que amb la col·laboració de la Confederació Sardanista de Catalunya i la Fundació Sardana FUS, el volum s’ha editat en una edició rústica de cobertes amb solapes, algunes fotografies i, també, quadres sinòptics i altres esquemes visuals. En conseqüència cal agrair a Alpina Llibres l’aposta per un títol poc comercial i la voluntat de presentar-lo amb claredat i concisió en la percepció visual que no entorpeixi la lectura i n’afavoreixi l’assimilació. No obstant, s’hi enyora un índex onomàstic que faciliti les consultes puntuals. En el cas de l’índex terminològic, també absent, és prescindible atès que Pompili Massa acostuma a proferir els detalls constituents d’aquells elements específics en el decurs del text posant-los a l’abast. Per exemple: tresa, trencats, seguits, la tisora, el punt de branda doble, etc.  

Sens dubte aquesta recuperació musicològica, patrimonial i cultural contribueix a un procés d’escriptura, revisió i reconstrucció de la música i del patrimoni immaterial català farcit de referències documentals (fons literàries, legislatives, etc), l’abast de la qual encara és prematur albirar. En qualsevol cas, poc a poc i amb més dificultats o menys, amb més encert o menys, avancem recollint els fruits d’uns professionals i especialistes que ens garanteixen eines per a reescriure amb fermesa el nostre passat, tradicions i història en general i de la sardana en particular. Enhorabona.

Albert Ferrer Flamarich