Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Repertori inèdit per a tecla a la Barcelona de principis del s.XIX

Classificació temàtica: Sense classificar

Repertorio inédito para tecla en la Barcelona de comienzos del siglo XIX: de la ópera al salón y el convento.

Antonio Ezquerro Esteban, Oriol Brugarolas Bonet, Javier Artigas Pina, Mercè Gras Casanovas, Neus Verger Arce.

Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 2025. 613 pp.

ISBN: 978-84-1050-131-7

Consonantia

El quart títol de la col·lecció Consonantia, concebuda per difondre el valuós llegat custodiat pel CRAI (Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació) del Fons Antic de la Universitat de Barcelona, ofereix una aportació singular a la historiografia musical amb la publicació de Repertorio inédito para tecla en la Barcelona de comienzos del siglo XIX: de la ópera al salón y el convento. Aquest volum, que combina l’edició crítica de manuscrits amb un estudi contextual, constitueix un exemple paradigmàtic de recuperació patrimonial orientada tant a la recerca com a la divulgació acadèmica rigorosa. Es tracta, a més, de la primera iniciativa d’aquesta mena vinculada a publicacions de la UB, com destaquen els editors al pròleg. Això convida a preguntar-se per què generacions anteriors, especialment en l’àmbit universitari, no van impulsar projectes de naturalesa semblant.

 

Gràcies a aquesta edició, és possible accedir —amb criteris filològics i eines tecnològiques actuals— a un corpus de peces interpretades en esglésies, convents i salons privats durant les primeres dècades del segle XIX, en el context de les acadèmies musicals promogudes per la noblesa i la burgesia. Aquest repertori reflecteix la vitalitat d’un mercat emergent —el de la compra-venda de pianos i altres instruments de tecla— i la convivència de diversos llenguatges musicals en un temps de transició: des dels ecos de l’estil galant i la tradició hispànica fins a la petjada de l’òpera italiana (napolitana, en particular) i l’arribada progressiva del classicisme centreeuropeu, tant en repertoris de consum com en obres de major exigència, concebudes per a teclat —com el clavicèmbal, el pianoforte o el salteri— i també per a orgue, tal com indiquen les referències a registres concrets (clarins, corneta, trompeta, fagot...).

 

Aquest Repertorio inédito... plasma així les tensions culturals de l’època: una música marcada pel pes del sagrat i, alhora, oberta a influències externes, tant en l’àmbit religiós com en el profà, en ple auge de l’espectacle operístic i del repertori instrumental. L’edició s’estructura en dos capítols complementaris. El primer, signat per Antonio Ezquerro Esteban i Oriol Brugarolas Bonet i titulat “La recopilación de música para tecla en Barcelona a comienzos del siglo XIX. El cuaderno misceláneo Ms. 1378 de la Biblioteca de Fondo Antiguo de la Universitat de Barcelona”, analitza amb detall el manuscrit recopilat pel carmelità descalç fra Joaquín de Jesús, María y José, Laposaria Alsina (1778–1839), organista del convent de Sant Josep de Barcelona. A partir d’un estudi paleogràfic i estilístic, els autors reconstrueixen el context social, litúrgic i artístic que va donar origen al quadern, tot tenint en compte tant les seves connexions internacionals com l’entramat local que en va permetre la transmissió.

 

El segon capítol, elaborat per la musicòloga i historiadora Mercè Gras Casanovas, se centra en l’estudi del context conventual barceloní i culmina amb una aproximació de caràcter hagiogràfic a la figura del mencionat fra Joaquín de Jesús, María y José, Laposaria Alsina. Mitjançant l’anàlisi de cançoners religiosos, calendaris litúrgics carmelitans i textos poètico-devocionals, l’autora desgrana la funció de la música en els rituals festius de l’orde, alhora que examina els marcs normatius que regien la producció i ús del repertori sacre en el trànsit del segle XVIII al XIX —com la unificació litúrgica o el nou Ritual de l’Orde promulgat l’any 1789—. Tot plegat s’articula en una recerca de notable profunditat, que es fonamenta també en el valuós testimoni del Calaix de sastre del Baró de Maldà, Rafael d’Amat i de Cortada, font imprescindible per reconstruir amb detall la vida cultural barcelonina d’aquell període.

 

El manuscrit inclou peces d’autors com Domenico Cimarosa, Johann Simon Mayr i Carlos Baguer, fet que permet entreveure una xarxa de circulació musical on convivien obres autòctones amb adaptacions de repertori internacional, especialment operístic italià, estretament vinculat a l’activitat del Teatre de la Santa Creu. En aquest marc pren sentit la figura del tenor Giuseppe Pintauro, actiu com a professor de cant, pianista i comerciant musical amb connexions napolitanes, exemple eloqüent dels canals de difusió musical a la ciutat. L’edició recull 79 composicions —sonates, minuets, rondós, simfonies o pastorel·les—, de les quals 19 no tenen atribució, 25 es relacionen amb Baguer, dues són arranjaments d’obertures de Cimarosa i una de Mayr, entre altres procedències. El contrast amb altres fons i arxius —a través de concordances, còpies paral·leles i fonts contemporànies— permet una aproximació filològica solvent, útil no sols per identificar les peces, sinó també per reconstruir xarxes de transmissió i pràctiques de còpia.

 

El volum, acompanyat de reproduccions facsímils del manuscrit i d’un aparell crític amb 332 notes a peu de pàgina que documenten les referències més actualitzades, transcendeix amb escreix el simple rescat d’una font històrica. Es tracta d’una obra que exemplifica el rigor dels centres de recerca d’alt nivell i, encara que estigui orientada a un públic amb formació musicològica, la claredat expositiva i la solidesa del plantejament la converteixen en una referència per a intèrprets, especialistes i totes aquelles persones interessades en els fonaments historiogràfics de la música a l’Espanya de la Il·lustració i el primer Romanticisme.

Albert Ferrer Flamarich