
Escalas y escaleras. Simbolismo en el eje de la verticalidad.
Ángel Medina
Libargo Editorial, Granada, 2025. 222 pàgs.
ISBN: 978-84-129056-1-8
Libargo Editorial

La figura d’Ángel Medina (Oviedo, 1955) ocupa una posició central entre els docents i investigadors que, des de la fi dels anys vuitanta, van assentar a Espanya els fonaments d’una musicologia actualitzada i del rigor científic que la va vertebrar durant les dècades posteriors. El seu nom s’inscriu en una generació que va renovar els procediments, va eixamplar perspectives i va integrar la disciplina dins els estudis culturals amb una mirada polièdrica tant pel que fa als repertoris com a les metodologies i a les múltiples capes de significació que la música és capaç de vehicular.
En aquest nou volum, Escalas y escaleras. Simbolismo en el eje de la verticalidad, el ja jubilat professor Medina presenta un assaig d’una densitat considerable i, fins i tot, d’un cert grau d’abstracció quan s’endinsa en els camins hermenèutics del simbòlic, que articula com una construcció ascendent, gairebé arquitectònica. Estructurat en sis capítols, guia el lector des de la representació de la materialitat fins a l’àmbit de la transcendència, des de l’ordenació sonora terrenal fins a la música de les esferes. Amb aquesta finalitat desplega un ampli ventall d’eines i referències, l’erudició de les quals ens captiva en un gest d’elevació intel·lectual a través de la memòria simbòlica de la cultura, l’eco de la qual es manifesta en una mena de cartografia capaç d’integrar i oscil·lar entre l’anàlisi iconogràfica i iconològica i la tradició tractadística, passant per la literatura mística i ascètica, per tal d’atendre les formes amb què la cultura —principalment l’occidental— ha inscrit el so com a ideologia —ritme, harmonia i, en un sentit ampli, vibració— al llarg dels segles. Des d’aquesta perspectiva, i en el terreny concret, l’autor s’alimenta i examina gravats, referències bíbliques, arquitectures simbòliques i textos espirituals com a casos específics a partir dels quals construeix un mosaic que recupera una sensibilitat gairebé extingida per al lector contemporani.
Així, per exemple, el tercer capítol ofereix un recorregut sòlid per la retòrica musical, el sistema hexacordal, el tetraekos i la teoria dels humors, enllaçant sense fissures un ampli conjunt de tractadistes: de Cerone a Zarlino, passant per Mattheson, Aristides Quintilià, Aribó o Gaffurio. El quart capítol aprofundeix en l’àmbit anímic i espiritual, en el seu descens cap al món terrenal i l’infern, i en l’ascens posterior, tot traçant una topografia simbòlica que dialoga amb la llarga tradició neoplatònica i cristiana. El cinquè examina el paper de l’arbre, la columna o la mà de Guido com a diagrames de coneixement, alhora que revisa la diferència entre la mensuració italiana i la francesa i recupera el bosc com a espai de projecció espiritual. Finalment, el sisè capítol aborda les diverses teories sobre la música de les esferes —incloent-hi algunes incursions mitològiques— i analitza les jerarquies angèliques que estructuren les escales còsmiques i celestials. Tot plegat, sempre subratllant-ne l’arrelament musical —i, sovint de retruc, matemàtic—.
D’altra banda, l’edició incorpora fulls separadors entre capítols d’un disseny sobri i elegant, que reforcen la dimensió visual del llibre, així com els gravats i els materials iconogràfics reproduïts amb molta cura. Tanmateix, cal lamentar l’absència d’un índex onomàstic, especialment necessari en un volum que concentra una quantitat tan notable de noms, obres, tractats i imatges i que, sens dubte, esdevindrà una font de consulta per a investigadors que transiten per territoris temàtics afins i limítrofs. El llibre s’inscriu així en una genealogia de lectures il·lustres que, sense reduir-se a la musicologia estricta, han traçat itineraris simbòlics i culturals del so en la línia de El origen musical de los animales símbolo en la mitología y la escultura antiguas de Marius Schneider, El mundo en el oído o Filosofia y consuelo de la música de Ramón Andrés. En aquest sentit, comparteix amb aquestes obres l’aspiració a una història cultural àmplia, matisada i articulada, un biaix que sol ser un dels trets distintius de col·leccions com les del segell Acantilado. Quelcom que, dit sense ànim de comparacions improcedents, pretén assenyalar la proximitat indicativa de la qualitat d’aquesta proposta editorial i intel·lectual de Libargo més que no pas establir cap voluntat d’equiparació de catàlegs.
En conseqüència, Medina fa partícip el lector d’un bagatge de coneixements que, malgrat la seva prolixitat, es manté rigorosament delimitat entorn d’uns eixos conceptuals clars i recognoscibles. Tot i que la prosa i l’argumentació no cauen en la monotonia i conserven una notable claredat expositiva, aquestes Escalas y escaleras reclamen un lector mínimament familiaritzat amb les matèries que s’hi tracten. Els fils que Medina teixeix travessen segles i tradicions, i connecten la cultura del passat amb una reflexió present que adquireix el caràcter d’un esforç de permanència: un intent de conferir vigència a un llegat avui més amenaçat que mai pels signes dels temps i per l’evident decadència europea en tants àmbits —social, polític, cultural, lingüístic, etc. En aquest sentit, llibres com aquest constitueixen també una forma de resistència, en tant que proposen i alhora exigeixen pensament, silenci i introspecció. Només li discutim un detall: la grafia “Llul” en lloc de “Llull” a les pàgines 46-48.