Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Cartografia sonora de 1927 a l'Alt Empordà

Classificació temàtica: Sense classificar

Cançoner de l’Alt Empordà recollit el 1927 per Joan Tomàs i Lluís Maria Millet. Missió núm. 29 de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

Liliana Tomàs i Roch (ed.).

Departament de Cultura de La Generalitat de Catalunya, 2021. 344 pàgs.

ISBN: 978-84-09-59690-4

Departament de Cultura de La Generalitat de Catalunya

La publicació dedicada a la Missió 29 de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, realitzada a l’Alt Empordà l’any 1927, s’inscriu amb plena coherència dins el conjunt de volums que, en els darrers anys, han anat restituint amb criteri científic i voluntat divulgativa el vast projecte impulsat per Rafael Patxot a partir de 1922. Amb més de deu mil melodies recollides arreu del país, l’OCPC constitueix un dels corpus etnomusicològics més ambiciosos del sud d’Europa, i aquesta entrega n’és una mostra especialment rellevant per l’abast del treball de camp.

La missió, integrada per Joan Tomàs i Parés i Lluís Maria Millet, va permetre documentar 507 tonades procedents de 62 informants en una vintena de localitats, fet que la converteix en una de les campanyes més suggestives del conjunt de l’Obra. És, a més, l’única en què va participar Millet fill, deixeble i col·laborador habitual de Tomàs, circumstància que aporta un interès afegit i que és contextualitzada amb encert mitjançant un article específic sobre la relació entre ambdós missioners signat per l’editora del volum i de tota la sèrie, Liliana Tomàs i Roch.         

El volum s’obre amb un pròleg seu que ofereix una visió clara sobre l’origen, els criteris metodològics i l’evolució de l’OCPC, alhora que situa la trajectòria de Joan Tomàs dins el mapa institucional, pedagògic i musical del seu temps. A aquest marc general s’hi suma la compilació i estudi introductori de Marta Grassot, que prologa l’obra amb una lectura precisa del context històric i documental, posant en valor tant la memòria de l’expedició com els materials complementaris que l’acompanyen. Un dels atractius principals del llibre és la inclusió de correspondència entre Lluís Millet i Pagès, els missioners i Francesc Pujol, que permet seguir l’evolució de les campanyes, les dificultats logístiques i els criteris de selecció del material. Igualment rellevants són els comentaris sobre les fotografies i els enregistraments sonors, no sempre viables en totes les missions, però que en aquest cas aporten una capa documental de primer ordre.

Tot i que el treball de camp va generar més de cinc-centes melodies, el volum presenta la transcripció musical i textual de 135 peces, seleccionades amb criteris representatius. Cada entrada inclou el pentagrama, la lletra i les dades bàsiques de procedència, sempre amb el suport tècnic de Joan Figueres i Bautista, fet que garanteix rigor i homogeneïtat en l’edició. La resta del repertori no queda invisibilitzat: apareix exhaustivament indexat en taules i quadres que permeten una lectura quantitativa i comparativa del conjunt. El llibre, a més, ofereix també un ampli retrat etnogràfic dels informants: oficis, edats, context social, estris i formes de vida emergeixen de manera transversal a través de cançons, balls, danses, cantarelles infantils i crits de carrer. La relació alfabètica dels cantaires, alguns amb fotografia, reforça aquesta dimensió humana i coral del projecte.

El cos principal del llibre es completa amb un aparell de taules, quadres i índexs que constitueixen una de les aportacions més sòlides del volum, tant des del punt de vista quantitatiu com metodològic. Aquests materials permeten una lectura transversal del conjunt de la missió i converteixen el llibre en una eina de treball de primer ordre per a investigadors, intèrprets i estudiosos de la cultura popular. En primer lloc, s’hi inclou una relació sistemàtica dels cantaires, ordenada alfabèticament segons el cognom o el sobrenom identificatiu, amb indicació de la localitat de procedència i el nombre de melodies aportades. En alguns casos, aquesta informació es veu enriquida amb fotografies dels informants, fet que aporta una dimensió humana i visual al conjunt i facilita la contextualització social del repertori.

També hi ha de quadres ofereix una anàlisi quantitativa dels informants, desglossant-los segons criteris com l’edat, el gènere i l’ofici. Aquestes dades permeten observar amb claredat el perfil sociològic dels transmissors del repertori i entendre millor els canals de preservació oral de les cançons, així com la relació entre determinats gèneres musicals i contextos laborals o generacionals. Especialment rellevant és la taula que indexa les 507 melodies recollides, mantenint l’ordre numèric original assignat per Joan Tomàs i Lluís Maria Millet durant el treball de camp. Per a cada peça s’hi consignen l’íncipit, el nom del cantaire, la població de recollida i el número de registre, fet que permet reconstruir amb fidelitat la seqüència de la missió i posar en relació directa les transcripcions amb el conjunt del material documentat. Complementàriament, una altra taula presenta la relació entre pobles, cantaires i melodies, oferint una visió creuada que facilita l’anàlisi territorial del repertori. Aquest recurs resulta especialment útil per identificar concentracions de materials, zones de major densitat recollidora i possibles àrees d’especial interès musical o etnogràfic dins l’Alt Empordà.

Finalment, dos sumaris exhaustius tanquen l’obra: un ordenat pel títol de les cançons i un altre per l’íncipit, facilitant la localització ràpida de qualsevol peça tant des d’un criteri nominal com textual. Aquests índexs reforcen el caràcter enciclopèdic del volum i en subratllen la voluntat de servei públic i acadèmic. Tot aquest desplegament de materials sinòptics evidencia una metodologia rigorosa, transparent i coherent amb els criteris històrics de l’OCPC, alhora que adaptada a les necessitats actuals de consulta i recerca. Lluny de ser un simple complement, aquestes taules constitueixen una part essencial del llibre, ja que permeten entendre l’abast real de la Missió 29 més enllà de la selecció de cançons transcrites, posant en relleu la totalitat del patrimoni recollit.

Tot plegat es presenta amb una edició molt acurada: tipografia clara, notes a peu de pàgina, paper setinat i una disposició gràfica que facilita tant la lectura continuada com l’ús especialitzat. Ens trobem, en definitiva, davant d’un dels volums més complets de la sèrie: una aportació imprescindible per comprendre no només el llegat musical de l’Alt Empordà, sinó també la metodologia, l’abast i la transcendència cultural d’un projecte que continua definint la memòria sonora del país.

Albert Ferrer Flamarich