
Doña Francisquita. Una juventud de cien años
José Prieto Marugán
Círculo Rojo Editorial, Madrid, 2024. 350 pàgs.
ISBN: 978-84-1082-441-6
Círculo Rojo
La publicació d’aquesta guia dedicada a Doña Francisquita d’Amadeu Vives se suma a la dilatada tasca divulgativa de José Prieto Marugán, comentarista i musicògraf conegut per les seves aportacions a la difusió de la música espanyola i, molt particularment, a la sarsuela. No debades, l’autor ha signat —en solitari i en coautoria— quatre volums dedicats a la nissaga de llibretistes, periodistes i autors teatrals dels Fernández-Shaw, pare i fill, publicats al llarg dels darrers lustres; entre els quals, per la seva singularitat, cal citar l’estudi dedicat als 223 rotlles de pianola vinculats a la família.
Aquesta mateixa pulsió catalogadora, atenta al detall i a la recerca en les fonts, reapareix ara aplicada a l’univers de Doña Francisquita, inscrivint-se en una línia divulgativa que el mateix Prieto Marugán ja havia conreat en monografies anteriors dedicades a insignes títols del repertori de sarsuela com El huésped del sevillano de Jacinto Guerrero, La parranda de Francisco Alonso i La verbena de la Paloma de Bretón. En aquests s’hi percep una mateixa voluntat i una metodologia similar: oferir estudis germinals que ordenin i estructurin la informació disponible sobre obres cabdals del repertori, tot facilitant un primer accés a les seves particularitats històriques, literàries, dramatúrgiques i, en bona part, musicals. I diem en bona part respecte a les darreres, atès que els comentaris oferts són generalistes, sense anàlisi formal exhaustiva ni científica, però suficients per a una mínima aproximació auditiva a nivell fònic per a melòmans, sense que això suposi cap demèrit per a la iniciativa.
Com aquells, el present és un llibre de consulta ben estructurat que compendia l’essencial en allò històric, l’argument, l’estrena i els seus intèrprets, els números musicals, la dramatúrgia i la recepció a la premsa; resultant especialment valuós el testimoni memorialístic de Fernández-Shaw, les evocacions del qual permeten il·luminar tant el procés de gestació com el clima teatral de l’època, també recollit a Las aventuras de la zarzuela. Memorias de un libretista (Ediciones del Orto, 2012). El volum va néixer, a més, en el marc simbòlic del centenari de l’estrena de l’obra (1923), circumstància que en reforça l’oportunitat editorial, útil tant per a l’aficionat com per a l’estudiós que desitgi un accés ràpid, ordenat i solvent. N’és exemple un dels encerts metodològics com és el quadre de correlació entre acció escènica i números musicals (pàgs. 105-117).
A això s’hi afegeixen les referències a cròniques de l’estrena amb detalls sobre decorats, plantejaments escènics al Teatro Apolo i recepció crítica que, en algun cas, deixa entreveure l’impacte que havia suposat anys abans l’arribada dels Ballets Russos en la renovació dels llenguatges escenogràfics a Madrid. I és, precisament, en aquest tipus d’apartats i informacions menys comunes on el volum guanya el seu relleu addicional. L’afany documental de l’autor es manifesta, per exemple, en recuperar referències com la “cançó del burro” de Jean Gilbert interpretada per Cardona en la filmació d’Ibérica Films de 1934, comentada dins el capítol que aborda els condicionants de les adaptacions cinematogràfiques i televisives, alhora que amplia l’horitzó de lectura més enllà del nucli estrictament teatral. En aquesta mateixa línia s’inscriuen les pàgines dedicades a projectes (majoritàriament frustrats) d’adaptació i conversió en òpera o ballet, així com el repàs a videogravacions de diverses produccions, entre les quals Prieto Marugán se centra de manera palmària en la controvertida posada en escena de 2019 dirigida per Lluís Pasqual.
Una menció especial mereix el tram final del llibre, on es reuneixen anècdotes i curiositats abans de la reproducció del llibret —pres del llibre-programa de la producció de la temporada 2003-04 del Teatro de la Zarzuela—. S’hi consignen dades tan poc difoses com les representacions ofertes a Anvers i Gant l’octubre i novembre de 1985, o les referències a carrers i enclavaments urbans espanyols batejats amb el títol de l’obra —Madrid, Sevilla, Madridejos, Utrera—; indicis tots ells de la profunda implantació popular d’aquesta comèdia lírica de Vives. El volum es clou amb una selecció fotogràfica en color d’alguns muntatges de l’últim mig segle, complement visual que enriqueix la dimensió històrica del recorregut.
En conjunt i en conseqüència, el llibre resulta prou complet en el seu propòsit d’oferir un accés directe i elemental a l’essencial del títol. Cal subratllar igualment el valor d’aquest tipus de publicacions: fa tot just tres dècades eren eines necessàries i escasses; avui, tot i que internet permet localitzar la majoria de dades amb immediatesa, la reunió jerarquitzada i físicament manejable de la informació continua tenint un avantatge indubtable per a aquells que encara valoren la lectura reposada i la consulta des de la fisicitat objectual del llibre. Una fisicitat que Círculo Rojo ha comercialitzat amb una factura material acurada, de grafisme neutre i funcional, cobertes amb solapes i el perfil curricular de l’autor en una d’elles.
I, des d’una perspectiva distanciada, no deixa de ser significatiu que treballs com aquest posin en relleu, per contrast, la mancança encara vigent d’un estudi acadèmic de gran format dedicat a Amadeu Vives i la seva producció, així com l’absència d’edicions crítiques dels seus escrits i conferències. Els esforços promoguts en les darreres dècades des d’àmbits universitaris —especialment, el SEDEM i l’ICCMU— han contribuït a acotar el terreny, però no han cristal·litzat encara en una monografia de referència àmpliament difosa. D’aquí que l’aportació de Prieto Marugán, sense pretendre ocupar aquest espai, resulti doblement valuosa: ordena materials, facilita l’accés i reactiva l’interès per una obra cabdal del repertori. Només cal, doncs, felicitar l’autor per l’esforç i la diligència, i encoratjar-lo a prosseguir aquesta mateixa tasca amb títols menys freqüentats que permetin cobrir els nombrosos buits encara existents en la bibliografia sarsuelística. La llista, com és ben sabut, aclapara per l’extensió de tot allò pendent.