Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Tornant a Boccherini

Classificació temàtica: Sense classificar

Boccherini en Madrid. Primeros años: 1768-1779.

Ramón Barce (Juan Francisco de Dios Hernández y Jaime Tortella, editors).

Editorial Arpegio, Sant Cugat del Vallès, 2026. 99 págs.

ISBN: 978-84-15798-36-1

Editorial Arpegio

L’Editorial Arpegio s’ha consolidat en les darreres dècades com un dels referents més constants en la recuperació i actualització dels estudis dedicats a Luigi Boccherini. A aquest esforç sostingut s’hi ha sumat una incipient sèrie de reedicions amb caràcter de bio-bibliografies en què s’ha inclòs l’article assagístic que el compositor i musicòleg Ramón Barce ha publicat el 1992, un any que, més enllà de la seva simbologia cultural —Madrid ha estat aleshores Capital Europea de la Cultura—, ha marcat un renovat interès per la figura del músic de Lucca, la trajectòria vital del qual ha estat tan estretament vinculada a la cort espanyola. La present edició ha aparegut gràcies al suport de la Fundació Barce-Martín i sota la supervisió crítica del musicòleg Juan Francisco de Dios Hernández, responsable del pròleg, de l’aparell de notes i de l’actualització documental, acompanyat en aquesta tasca d’actualització per l’editor Jaime Tortella, impulsor de nombroses iniciatives boccherinianes en l’àmbit musicològic i bibliogràfic.

En aquest sentit es pot parlar d’una mena d’arqueologia bibliogràfica que busca restituir obres significatives del boccherinisme modern i posar-les novament en circulació mitjançant edicions revisades i anotades. Insisteixo, una línia que Arpegio ha cultivat amb una coherència particular: la recuperació crítica de textos fonamentals que, tot i ser coneguts, han romàs dispersos, exhaurits o necessitats de contextualització. Una tasca que, certament, com a exhumació de primers estudis i biografies només s’ha dut a terme amb Beethoven, gràcies a Roberto L. Pajares Alonso a Visión Libros, i amb Wagner amb l'Associació Wagneriana. I, dit sigui de passada, també ens agradaria que s’iniciés amb Mahler i les primeres biografies publicades en vida del compositor i director d’orquestra.

En aquesta línia Arpegio ha publicat la biografia de Lev Ginsburg —Luigi Boccherini y su papel en el desarrollo del arte del violonchelo, publicada originalment en rus el 1965 i reeditada el 2024—, valuosa per ser un dels primers retrats sistemàtics del compositor, combinant recerca documental i perspectiva historiogràfica. A això s’hi ha sumat recentment la segona edició de Luigi Boccherini y el Banco de San Carlos, estudi de l’incansable Jaime Tortella que il·lumina un aspecte rarament considerat en les biografies musicals: la dimensió econòmica del compositor i que, entre altres informacions, desmenteix la tòpica imatge romàntica d’un artista condemnat a la penúria. Al marge de tot plegat, les contribucions de la sèrie Estudios Musicales del Clasicismo, que ja ha assolit el vuitè volum, i, el 2018, la traducció de la monografia de Babette Kaiserkern, Luigi Boccherini. El Clasicismo mediterráneo, coronen un llegat envejable i d’incidència internacional, davant del qual demanem un increment dels estudis i de les anàlisis formals i semiòtiques de la seva obra.

A dos anys del centenari del naixement de Barce, la present reedició recupera una petita però significativa peça de la seva producció musicològica, recordant l’amplitud d’interessos de qui ha estat una de les personalitats més singulars del panorama musical espanyol de la segona meitat del segle XX. En les 40 pàgines d’aquest article d’un cert caràcter assagístic, l’autor s’ha centrat en la primera dècada de l’estada espanyola del compositor, entre 1768 i 1779, un període decisiu que coincideix amb la seva vinculació a l’entorn de l’infant don Luis Antonio de Borbón, germà de Carles III; tot incorporant observacions de caire musical com la recurrència a allò pastoral, al minuet i a la caça en algunes de les seves obres. Lògicament, en una edició crítica d’aquest tipus, les notes a peu de pàgina reflecteixen l’estat actual de la recerca i dialoguen amb el text original de Barce, i només cal assenyalar un lleu descuit editorial a la primera pàgina, on un extracte atribuït al musicòleg Christian Speck apareix reproduït en alemany sense traducció ni indicació precisa de la seva procedència.

Amb encert metodològic s’hi ha afegit una bibliografia actualitzada i un conjunt de vuit annexos documentals procedents dels materials de treball que el mateix autor ha conservat en diverses carpetes. Com recorda Tortella en el seu pròleg, aquests documents —notes, reflexions i esquemes preparatoris— seleccionats per Juan Francisco de Dios permeten entreveure el procés intel·lectual que ha conduït a la redacció del llibre. Entre ells destaquen especialment el primer, redactat el 1993 amb motiu del 250 aniversari del naixement de Boccherini, el tercer dedicat a l’enclavament de Cadalso de los Vidrios —on l’infant també ha residit— i el sisè, consagrat a la qüestió sempre complexa dels retrats atribuïts a l’insigne violoncel·lista. Finalment, una selecció de fotografies amb el mateix Barce —i la seva esposa— al palau de l’infant don Luis a Boadilla del Monte i al palau de la Mosquera a Arenas de San Pedro, llocs estretament vinculats a la trajectòria boccheriniana, tanca un volum d’una col·lecció, insisteixo, tan atípica com de referència sobre el compositor tant dins com fora de les nostres fronteres.

Albert Ferrer Flamarich