Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Del manuscrit al streaming: capturar la música

Classificació temàtica: Sense classificar

Cuando la música trasciende el tiempo.

Clara Rico Osés.

Temporal Casa Editora, 2026. 187 págs.

ISBN: 978-84-129411-8-0

Temporal Casa Editora

El perfil assagístic de Cuando la música trasciende el tiempo s’inscriu dins dels estudis musicals en aquella família de relats que entén la història de la música com un entramat de pràctiques culturals, tecnologies i formes de memòria. Amb un to accessible i una escriptura àgil, el llibre proposa un recorregut ampli per diversos moments i fenòmens que, al llarg dels segles, han condicionat la manera com les societats produeixen, transmeten i escolten la música. En aquest sentit, el volum resulta suggeridor per la seva capacitat narrativa i per la voluntat d’incorporar al relat elements que durant molt de temps van romandre en segon pla dins de les històries tradicionals.

La perspectiva adoptada remet, en bona mesura, a determinats corrents d’història social de la música desenvolupats sobretot en l’àmbit anglosaxó. Més que centrar-se exclusivament en l’evolució estilística, Clara Rico Osés s’interessa pels dispositius culturals que fan possible la permanència del fet musical en el temps. Les preguntes implícites sobre com s’ha conservat la música, de quina manera es transforma el seu significat o quina relació mantenim amb el passat sonor gràcies a la possibilitat d’escriure-la i de gravar el so remeten, en darrera instància, a una reflexió sobre la memòria cultural i sobre els mecanismes a través dels quals una experiència essencialment efímera pot inscriure’s en la història.

L’itinerari que es desplega al llarg dels catorze capítols podria descriure’s tangencialment com de naturalesa rizomàtica. El terme, pres de la filosofia contemporània, al·ludeix a un model d’organització no jeràrquic ni lineal —malgrat una certa seqüenciació cronològica dels temes—, basat en connexions múltiples més que no pas en una estructura estrictament cronològica o teleològica sobre les innovacions tècniques i les pràctiques culturals que es retroalimenten mútuament. En aquest sentit, el relat abasta des dels neumes medievals fins a les plataformes de streaming sense que explícitament es busqui una concatenació estrictament evolutiva. Més aviat es proposa una xarxa de relacions en la qual cada innovació tècnica o cultural altera les condicions d’escolta i, en conseqüència, les mateixes formes de creació musical.

Un dels encerts del llibre rau precisament en aquesta transversalitat que vincula elements d’organologia, estètica, antropologia, sociologia o semiòtica musical, tot evitant compartiments estancs de les disciplines acadèmiques i amb la qual l’autora demostra una notable assimilació conceptual dels debats historiogràfics contemporanis. D’aquesta manera revisita qüestions àmpliament conegudes per inserir-les en un relat més ampli sobre els sistemes de transmissió del so: el desenvolupament de la tonalitat i els fonaments de l’escala temperada, el naixement de l’òpera com a negoci cultural o l’estètica barroca associada a les veus agudes i al fenomen dels castrati. En aquest darrer punt, per cert, convindria matisar l’afirmació que les òperes barroques mancaven de subtítols, ja que en realitat era habitual la publicació de llibrets impresos que permetien seguir el text durant les representacions (pàg. 99).

Altres capítols s’endinsen en l’impacte de la fonografia i en l’evolució de les tècniques d’enregistrament com a factors decisius per comprendre la transformació dels estils interpretatius. Per exemple, l’origen del jazz, del ragtime i els primers registres discogràfics de Scott Joplin, mentre que el photoplayer —un curiós instrument híbrid emprat als cinemes de l’època muda— es presenta com un exemple primerenc d’integració tecnològica en l’espectacle musical. Alguns passatges destaquen per la singularitat dels episodis abordats. Així ocorre, per exemple, en el capítol dedicat a la difusió internacional de les normes de sociabilitat franceses al segle XVIII a través dels tractats de dansa, on apareix la figura de l’espanyol Minguet e Yrol i el seu manual publicat el 1758. També resulta especialment evocador el capítol que recupera la figura de la pianista xinesa Zhu Xiao-Mei, la relació de la qual amb la música de Bach durant la Revolució Cultural maoista il·lustra fins a quin punt el passat musical pot convertir-se en un espai de resistència cultural.

En conjunt, Cuando la música trasciende el tiempo ofereix una síntesi divulgativa sòlida i ben documentada, útil especialment per a estudiants universitaris d’història, humanitats, història de l’art o musicologia que cerquin una primera aproximació a aquests debats. Tanmateix, el lector especialitzat potser percebrà que algunes de les seves línies argumentals prolonguen discussions ja presents en diversos assaigs recents en llengua espanyola dedicats a la dimensió social i cultural de la música. En aquest sentit, el llibre confirma més que no pas renova determinades perspectives que avui formen part del paisatge habitual de la reflexió musicològica.

D’altra banda, malgrat el seu caràcter assagístic, es troba a faltar una bibliografia final que permeti rastrejar amb més claredat les fonts i les matrius discursives que sustenten un text que convida a reconsiderar la història de la música com un procés continu de creació, destrucció i transformació, en què les tecnologies del so i les pràctiques socials exerceixen un paper tan decisiu com els mateixos compositors.

Albert Ferrer Flamarich