Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

L'Orquestra de Pau Casals

Classificació temàtica: Sense classificar

Entre les Illes Medes i Ariel. L’Orquestra Pau Casals i la música moderna.

Pepe Reche.

FICTA, Girona, 2024. 393 pàgines.

ISBN: 978-84-128533-4-6

FICTA

Publicat el 2024, just un any després del cinquantenari de la mort de Pau Casals, el llibre del músic i investigador Pepe Reche (Benidorm, 1983) es revela pertinent per l’interès intrínsec de l’objecte d’estudi com per part de la singularitat de l’enfocament adoptat. Encara més si es té en compte que, enguany, se celebra el 150è aniversari del naixement del mestre del Vendrell.

Concebut com un estudi de recepció fonamentalment basats en la premsa de l’època, el volum articula la història de l’Orquestra Pau Casals a través de dotze capítols centrats en algunes de les figures musicals més rellevants que hi van tenir contacte o presència, des d’Richard Strauss fins a Arnold Schoenberg, passant per Igor Stravinsky i Anton Webern, i on s’hi reflecteixen els eixos essencials del seu repertori i programació —Alban Berg, Robert Gerhard, Ricard Lamote de Grignon, Joaquim Serra i Corominas, Manuel de Falla o Joan Manén—, que alhora defineixen la seva doble condició d’ambaixadora de la catalanitat musical i de plataforma d’avantguarda en el context europeu del moment. Aquesta ambició internacional i modernitzadora queda il·lustrada amb precisió a través d’episodis com el viatge a París el maig de 1924, l’estrena del Concierto campestre de Falla o l’encàrrec del concert per a violoncel a Schoenberg —gràcies a la mediació decisiva de Robert Gerhard, ja estudiada amb detall per Paloma Ortiz de Urbina en la seva monografia sobre l’epistolari entre ambdós.

Lluny d’una estructura diacrònica estricta, el llibre opta per una organització de caràcter temàtic que, a partir de les personalitats esmentades, construeix una panoràmica densa i altament documentada que contribueix a dibuixar una mena d’història musical de Catalunya entre 1920 i 1936, articulada des d’un eix informatiu abundant però, en ocasions, excessivament dependent de la citació extensa de fonts primàries —cartes, articles, crítiques o documents inèdits— que sovint es reprodueixen amb amplitud gairebé íntegra després d’haver estat ja comentats prèviament per l’autor de manera expositiva. Per aquesta raó, tot i el seu valor documental, pot suggerir la sensació que alguns capítols avancen més per acumulació de materials que no pas per una elaboració interpretativa sostinguda, filant una quantitat ingent de detalls com a motor acumulatiu del discurs però de sedimentació perfectible. Amb tot, el volum complementa amb solvència estudis anteriors del mateix Reche i d’altres investigadors com Joaquim Garrigosa, i esdevé una aportació de lectura imprescindible per entendre la vida musical catalana de les primeres dècades del segle XX.

Publicat pel segell Ficta Edicions amb les credencials d’estil que el caracteritzen, tanmateix, dues mancances remarcables. D’una banda, l’absència d’un suport iconogràfic —fotografies, documents, taules i materials visuals— que hauria enriquit tant la lectura com la comprensió i consulta d’algunes dades, especialment pel que fa a les activitats i enregistraments de l’orquestra -aquestes últimes a les pàgines 226-228-. D’altra banda, la manca de traducció dels extractes i cites en francès i anglès, ubicant-les almenys en notes a peu de pàgina per facilitar-ne l’accés al lector no poliglota. A favor, no obstant, aplaudeixo l’elaboració de l’índex onomàstic.

Albert Ferrer Flamarich