Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

El turno es de ellas

Classificació temàtica: Sense classificar

Bach y Mozart: El turno es de ellas

Virginia Sánchez Rodríguez

Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2025. 117 págs.

ISBN: 978-84-9044-772-7

 

Mendelssohn y Schumann: El turno es de ellas

Virginia Sánchez Rodríguez

Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2025. 148 págs.

ISBN: 978-84-9044-774-1          

Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha

La col·lecció Divulgatio de la Universidad de Castilla-La Mancha continua consolidant-se com una iniciativa necessària dins la divulgació musicològica espanyola amb dos nous volums signats per Virginia Sánchez Rodríguez, una de les investigadores més actives de l’àmbit acadèmic. En aquesta ocasió, i davant l’escassetat de monografies en castellà dedicades a compositores, ha optat per emparellar-ne dues a cada llibre aprofitant certes afinitats, contrastos i condicionants històrics compartits.

El primer dels volums resulta especialment suggeridor pel contrast entre les fonts disponibles per aproximar-se a les seves protagonistes: Anna Magdalena Bach (1701-1760) i Maria Anna Mozart (1751-1829). Totes dues van néixer en famílies de músics professionals, van participar activament en la vida musical del seu entorn i van quedar subordinades a estructures familiars i socials que limitaren la seva projecció pública. L’autora mostra com Anna Magdalena no va ser únicament l’esposa abnegada de Johann Sebastian Bach, sinó també copista i gestora de la botiga musical familiar, a més d’una soprano formada en una nissaga de músics, apreciada i ben remunerada abans del matrimoni. La manca de retrats fiables i de documentació íntima converteix la seva figura en una presència gairebé espectral, circumstància que Sánchez Rodríguez aprofita per deturar-se en les múltiples construccions posteriors de la seva imatge, des de la ficció literària de La petita crònica d’Anna Magdalena Bach (1925) d’Esther Meynell (1878-1955) fins a hipòtesis més controvertides, com les formulades per Martin Jarvis o Stephen Roe sobre una possible autoria de les Suites per a violoncel, qüestions que sovint escapen al coneixement de molts aficionats.

En contrast amb aquest buit documental que envolta la segona esposa de Bach, la figura de Nannerl Mozart emergeix a partir d’una abundància molt més gran de diaris, correspondència i altres testimonis. Sánchez Rodríguez exposa amb precisió, sustentant-se en aquestes fonts de primer ordre, com Leopold Mozart va governar cada aspecte de la seva vida, fins i tot després del matrimoni, i com aquella nena prodigi que compartí educació i gires amb el seu germà Wolfgang Amadeus Mozart acabà apartada dels espais públics en arribar a l’edat adulta. Copista, pedagoga i pianista domèstica, Nannerl exemplifica de manera paradigmàtica la contradicció entre talent i representació social femenina al segle XVIII.

L’altre volum, dedicat a Fanny Mendelssohn (1805-1847) i Clara Schumann (1819-1896), s’endinsa en un univers àmpliament estudiat internacionalment i amb un corpus creatiu que també disposa d’un nombre considerable d’enregistraments. De fet, probablement siguin, de les quatre protagonistes —i de totes les que podrien integrar una col·lecció molt més extensa—, les que menys necessitaven una reivindicació introductòria d’aquest tipus; tot i que tampoc no es pot dir que sobri bibliografia en català o castellà. Juga molt a favor seu, però, l’enfocament comparatiu, que aporta eixos d’anàlisi valuosos: totes dues van rebre una formació musical equiparable a la dels seus germans o col·legues masculins i, malgrat això, la representació social de la dona condicionà decisivament les seves trajectòries.

En el cas de Fanny, l’autora subratlla la importància dels cèlebres “Diumenges musicals” berlinesos i destaca la seva participació com a contralt en projectes de Felix Mendelssohn, a més d’aturar-se en la manera com els retrats familiars contribuïren a construir una determinada imatge pública de la compositora. Clara Schumann apareix, per la seva banda, com una figura travessada per tensions molt més dramàtiques: esposa, pianista, mare i administradora del llegat de Robert Schumann després dels terribles anys d’internament psiquiàtric del compositor. Només imaginar la tensió emocional que devia viure ja desperta empatia envers ella. D’altra banda, cal agrair a Sánchez Rodríguez els comentaris específics sobre algunes composicions d’ambdues des del vessant estrictament musical, especialment diversos lieder de Fanny i el Concert per a piano op. 7 i altres peces pianístiques de Clara.

Tots dos llibres comparteixen una metodologia clara i funcional, amb introduccions concises, capítols de lectura àgil i una ordenació cronològica que reserva l’anàlisi musical per al tram final, abans d’uns útils epílegs parcials i d’una conclusió comparativa que sintetitza afinitats i divergències entre les protagonistes sense caure en simplificacions. L’aparell crític, a més, està actualitzat, incorpora bibliografia internacional recent i dialoga constantment amb la filmografia, un dels camps d’especialització de l’autora. A això s’hi afegeix una edició especialment acurada —paper setinat, excel·lent reproducció gràfica i notes a peu integrades a la mateixa pàgina— que facilita enormement la lectura i deixa el lector esperant noves entregues dedicades a figures com Hélène de Montgeroult, Marianna Martines, Louise Farrenc, Mel Bonis, Dora Pejačević, Emilie Mayer o Lluïsa Casagemas, així com futures traduccions de referències imprescindibles com Fanny Hensel: The Other Mendelssohn de R. Larry Todd o els diaris de la família Schumann-Wieck. Sigui el que sigui que vingui després… però que en vinguin més, si us plau.

Albert Ferrer Flamarich