Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

I que en compleixi molts més

Classificació temàtica: Sense classificar

Músicas para vivir mejor. Radio Clásica en su 60 aniversario.

Diversos autors.

Medio Tono Editorial, Madrid, 2026. 198 pàgines.

ISBN: 978-84-127901-3-9      

Medio Tono

Músicas para vivir mejor. Radio Clásica en su 60 aniversario és, abans que res, un llibre fet de, amb i per a la sensibilitat, en què es presenta un mosaic de veus i experiències que troben en la música un territori comú. El resultat és una obra col·lectiva que es mou entre l’evocació personal i la voluntat divulgativa, entre la subjectivitat inevitable de qui tria una música significativa per a la vida o per a una acció determinada i l’intent de contextualitzar-la mitjançant referències històriques, estètiques o culturals. Sense pretendre establir un cànon alternatiu ni formular grans tesis musicològiques, els textos exploren els múltiples vincles que la música pot establir amb l’experiència quotidiana: la feina, el descans, l’exercici físic, els afectes, la memòria o fins i tot la resolució de conflictes domèstics. Són associacions legítimes, suggeridores i no sempre previsibles que revelen fins a quin punt l’escolta musical pot acompanyar les diferents facetes de la vida. 

El llibre reuneix vint-i-dos capítols signats per professionals de Radio Clásica —catorze dones i vuit homes—, la lectura dels quals resulta particularment amena gràcies al to proper dels textos i a una extensió que evita qualsevol temptació d’esgotament, ja que oscil·la entre les quatre i les vuit pàgines. La majoria adopten un format assagístic, tot i que alguns autors van optar per plantejaments més imaginatius que diversifiquen i enriqueixen la lectura. És el cas de Músicas para ponerse en forma, concebut com un guió radiofònic; de Músicas para trabajar, que adopta una perspectiva propera a l’antropologia cultural; o de Músicas para superar rupturas, que associa les diferents fases del procés a músiques capaces d’acompanyar-les en un exercici de sublimació i resiliència emocional. Altres capítols s’acosten fins i tot al relat breu, com el dedicat a les Músicas para calmar las discussions familiares, en què la selecció musical sembla proposar una solució més subtil —i probablement més harmònica— que el conegut crit de «Prou!».

 

En aquest sentit, la selecció de repertoris està curosament plantejada i combina les obres més recognoscibles del cànon amb incursions menys habituals: compositores, músiques populars i tradicionals, jazz, creacions recents i fins i tot alguna picada d’ullet al mestissatge estilístic. Sense proposar-s’ho de manera sistemàtica, el conjunt acaba oferint una panoràmica força àmplia de la tradició musical occidental, des de l’edat mitjana fins als nostres dies. Cada temàtica va acompanyada d’un comentari que aporta les claus mínimes, però suficients, per justificar-ne la inclusió: no es tracta de llargues anàlisis, sinó d’observacions musicals i contextuals prou consistents per fonamentar la proposta i despertar la curiositat del lector, convidant-lo a descobrir o revisitar les obres esmentades. Aquest itinerari d’escolta es complementa amb codis QR que donen accés a llistes de reproducció específiques al final de cada capítol. D’aquesta manera, l’experiència es prolonga més enllà de la pàgina escrita i es reforça el caràcter didàctic i divulgatiu del projecte mitjançant un recurs cada vegada més habitual en la bibliografia musical recent.

 

D’altra banda, cal destacar l’aposta editorial de Medio Tono i el que representa per a un segell jove que amb prou feines suma quatre títols al seu catàleg publicar una obra amb la projecció i la visibilitat d’aquesta per consolidar una identitat pròpia. En l’aspecte material, l’edició respon a la línia de sobrietat i elegància que ja caracteritzava els seus llançaments anteriors: un disseny auster, funcional i acurat, amb una tipografia rodona i còmoda de llegir en un llibre concebut per a l’oient i el melòman mitjà, accessible sense caure en la superficialitat i prou divers per interessar públics molt diferents. En conseqüència, compleix plenament allò que es proposa ser: un homenatge obert, lluminós i transversal a Radio Clásica i a la capacitat de la música d’acompanyar les nostres vides. Ara bé, aquesta encomiable aportació no cobreix una absència significativa: la d’un estudi de caràcter històric i acadèmic que documenti amb rigor l’evolució de l’emissora, els seus programes emblemàtics, les veus que n’han construït la identitat, les seves transformacions estètiques i tecnològiques, així com la influència que ha exercit en la difusió de la cultura musical a Espanya. Encara resta, doncs, per escriure una gran història de Radio Clásica.

Albert Ferrer Flamarich