Cerca de notícies

Enquesta

Fusió barroca

26/5/2019 |

 

Després d’amarar-nos la vista amb els verds intensos d’un preciós paisatge que s’exhibeix després de les darreres pluges, la follia barroca ens canvia la tonalitat cap el daurat desmesurat de l’enorme i barroquíssim retaule del Santuari del Miracle, on aquest dissabte es localitzen les espurnes barroques que, durant quatre caps de setmana primaverals, dibuixen un territori barroc que perfila un irregular triangle amb Solsona al nord, Cervera a ponent i Manresa a llevant.

‘Espurnes barroques’ és un festival cuinant amb amor, a foc lent, com volen les coses bones, ‘per gaudir al màxim de la música, la cultura, el patrimoni i la gastronomia barroca’ que enguany du el lema ‘amb veu de dona’ focalitzant una part important de la música programada en la veu femenina.

Aquest segon cap de setmana de Festival ha concentrat, com he dit, les activitats en el Santuari del Miracle, a la localitat de Riner. El primer espurneig té lloc a la inacabada església que acull l’impressionant retaule de l’escultor Carles Morató on, després d’una sintètica exposició, ens hi endinsem conscients que, fent-ho seguim allò que la Verge-nena que s’aparegué a uns pastors el 1458 va demanar-nos: ‘que tornen a la part de Déu’.

Després de la vista, el so. I endinsant-nos a l’Espai Barroc seiem per escoltar el concert que l’Ensemble Méridien i la soprano Maria Hinojosa ens oferiran compost per sonates i cantates de Vivaldi, Steffani i Händel i que comentem en aquest enllaç. Música del XVIII interpretada amb criteris històrics i en un espai adequat per gaudir d’un exercici d’hermenèutica sonor que ens apropi una mica més a l’essència barroca.

Als volts de l’una del migdia, estem alimentats sensorialment i això està molt bé, però el cos comença a reclamar alguna cosa més... tangible. Per sort, Josep Barcons, ànima de l’Espurnes i coneixedor de la naturalesa humana, sap que després de l’ull i de l’oïda, és hora de fer treballar el paladar i ens regala un exemple de menja barroca amb uns deliciosos formatges de la Formatgeria del Miracle i una copa de Brunzit, espumós vi fruit d’una recuperada tradició per Marcel Lleonart i Toni Llongarriu que usa la mel com a element distintiu.

Per dinar el Festival ofereix continuar en plena immersió barroca mitjançant la proposta que Manel Casanovas, investigant els gustos i costums de la cuina del barroc, ofereix al Restaurant El Miracle, apropant-nos a plats recuperats com l’escudella de blat de moro escairat, les cebes farcides o el menjar blanc.

A mitja tarda ens recollim novament a l’església davant l’imponent retaule per tornar a la música, aquest cop mitjançant l’orgue en actiu més antic de Catalunya i de les sàvies mans de Juan de la Rubia, el millor organista del país que ofereixen un fons barroc per a les giragonses i corredisses de la dansa contemporània basada en la improvisació i la composició instantània, a càrrec de Magdalena Garzon i el seu equip. Podeu trobar el comentari d’aquest concert aquí.

Només resta acabar felicitant els organitzadors per haver sabut trobar, dins la rica oferta cultural del país, un espai per crear una proposta interessant, integral, de petit format i de gran qualitat que creiem que, ja en aquesta segona edició, està del tot consolidada.

Endavant, seguiu-nos barrocant! 

Ignasi Albors
Catclàssics